aixafar-li la guitarra (a algú) SV, esguerrar un projecte / desbaratar a algú els seus plans, els seus propòsits, etc. / vèncer algú, superar-lo o posar-lo en mala situació (R-M, IEC, A-M)

Si el tren no ve a l’hora ens aixafarà la guitarra perquè no arribarem a temps a l’aeroport / Una visita inoportuna ens va aixafar la guitarra / Perquè no calleu!, m’esteu aixafant la guitarra perquè no em deixeu concentrar / Si ell ve, ens xafarà la guitarra (També s’usa amb el verb xafar) (R-M, EC, *, *)

→ espatllar la festa (a algú), tirar la botifarra per terra (a algú), fer la punyeta (a algú), aigualir la festa (a algú)

estar enmig, com el dijous SV, estar enmig d’un grup, d’un lloc de trànsit, etc. (EC)

La Maria i en Jaume intenten festejar, però el seu germanet sempre està enmig, com el dijous / Aparta’t, que estàs al mig, com el dijous (També s’usa amb els verbs quedar, restar, etc. i amb la forma estar al mig, com el dijous)

→ fer nosa

▷ posar-se enmig, com el dijous (p.ext.)

fer la garseta (a algú) SV, fastiguejar / importunar algú, destorbar-lo de reeixir (R-M, *)

Mentre escrivia, uns veïns li feien la garseta assajant amb uns instruments estridents; va haver de plegar / No li facis sa garseta! (R-M, *)

→ fer la guitza (a algú), fer la santíssima (a algú), tocar la pera (a algú), fer la murga (a algú)

▷ ésser un clau (p.ext.)

• fer sa garseta (Mall.)

■ fer la griva (a algú) SV, importunar algú, destorbar-lo de reeixir

Deixa de fer la griva a la nena!

→ fer la guitza (a algú), fer la llesca (a algú), tocar les pilotes (a algú), fer la murga (a algú)

[Moianès]

fer la guitza (a algú) SV, importunar algú, destorbar-lo de reeixir (IEC)

Des que té el nou càrrec no para de fer la guitza als seus antics companys / Tenia un veí que sempre li feia la guitza demanant-li coses (*, R-M)

→ fer la llesca (a algú), fer la punyeta (a algú), fer la santíssima (a algú), fer la garseta (a algú), fer l’arquet (a algú), fer la griva (a algú), esqueixar la grua (a algú), fer els comptes (a algú), fer la tinyeta (a algú), fer posar de punta (a algú)

▷ fer nyic-nyic (p.ext.), ésser un clau (p.ext.)

fer la llesca (a algú) SV, destorbar algú de reeixir (IEC)

Les goteres del teatre van fer la llesca a la companyia que havia d’actuar aquella nit / Amb els seus cants em fa la llesca, perquè no em deixa concentrar a la feina (*, R-M)

→ fer la guitza (a algú), fer la griva (a algú), fer posar de punta (a algú)

fer la punyeta (a algú) SV, molestar algú, fastiguejar-lo, importunar-lo / impedir-li de fer allò que volia (IEC, EC)

Li agrada de fer la punyeta als seus germans (R-M)

→ fer la guitza (a algú), aixafar-li la guitarra (a algú), fer la tinyeta (a algú), fer la murga (a algú), tocar el voraviu (a algú)

▷ ésser un clau (p.ext.)

fer la tinyeta (a algú) SV, molestar / forma eufemística de «fer la punyeta» (Fr, *)

No parava de fer la tinyeta al seu germà petit

→ fer la guitza (a algú), tocar la pera (a algú), fer la punyeta (a algú)

posar la proa (a algú) SV, proposar-se perjudicar algú (A-M)

Em va costar molt acabar de fer el treball perquè em posaves la proa trucant-me cada deu minuts (També s’usa amb la forma posar la proa damunt (algú))

→ portar la proa (a algú)

posar-se enmig, com el dijous SV, posar-se enmig d’un grup, d’un lloc de trànsit, etc. (EC)

Sempre es posa enmig com el dijous i molesta / Ja t’has tornat a posar al mig, com el dijous (També s’usa amb la forma posar-se al mig, com el dijous)

→ fer nosa

▷ estar enmig, com el dijous (p.ext.)

robar-li el temps (a algú) SV, ocupar el temps d’algú inútilment / fer-l’hi perdre (R-M, IEC)

Sempre rep visites inoportunes que sols serveixen per a robar-li el temps i no li deixen atendre la seva feina / Aquelles trobades robaven el temps de la Maria (R-M, *)

▷ perdre el temps (p.ext.), no deixar parar (algú) un instant (p.ext.)