caure de l’escambell SV, perdre algú la consideració en què era tingut / perdre la importància, la influència (R-M, IEC)

En ésser coneguda l’actuació que havia tingut, tan desfavorable a l’empresa, va caure de l’escambell i va perdre tota l’estima que abans li tenien / Havia estat molt considerat, però d’ençà que beu ha caigut de l’escambell (R-M)

→ caure del candeler, caure de la banca

▷ fer caure (algú) de l’escambell (inv.), cobrir-se de glòria (p.ext.), cobrir-se de merda (p.ext.), caure-li des retaulet (a algú) (p.ext.)

caure de la banca SV, perdre posició (R-M)

Amb el canvi de l’empresari es pot dir que aquest xicot ha caigut de la banca perquè l’han tret del bon càrrec que tenia (R-M)

→ caure de l’escambell, caure del candeler

▷ cobrir-se de glòria (p.ext.), cobrir-se de merda (p.ext.)

caure del candeler SV, perdre la importància, la influència (IEC)

S’ha comportat indignament; per a molts ja ha caigut del candeler (R-M)

→ caure de l’escambell, caure de la banca

▷ cobrir-se de glòria (p.ext.), cobrir-se de merda (p.ext.)