DESPERTAR

fer cróixer (algú) SV, deixondir, fer anar despert (A-M)

Tot i que tenia son, m'he llevat d'hora perquè el cant dels ocells m'ha fet cróixer / Les campanes del sometén a l'ayre..., escopetades d'allí d'aquí y de totes parts als gavaigs molt bé que'ls féyem croixe (*, A-M)

▷fer de monja cridadora (p.ext.), tocar diana (p.ext.)

[cróixer: mot no registrat al DIEC1 (vg. cruixir)]