DESPATXAR
■ aire, que vol dir vent SN, expressió usada per a despatxar algú de mala manera
Mira, les coses a casa meva són així i prou, i si no t'agrada, ja saps: aire, que vol dir vent
■ clavar una puntada de peu al cul (a algú) SV, despatxar algú de mala manera
L'empresari va clavar una puntada de peu al cul als últims treballadors que havien entrat a la fàbrica / Duia quatre anys treballant per a ells i ara li han clavat una puntada de peu al cul
→donar una puntada de peu al cul (a algú), ventar-li la porta pels nassos (a algú), clavar-li la porta pels nassos (a algú)
clavar-li la porta pels nassos (a algú) SV, tancar la porta quan algú anava a entrar / acomiadar (algú) violentament, amb poca educació (DIEC1, EC)
Li va clavar la porta pels nassos i li va dir que no tornés mai més a casa seva / Li va clavar la porta pels morros i li va dir que no el volia veure mai més (També s'usa amb el verb fotre i amb els noms bigoti i morro)
→tancar-li la porta pels nassos (a algú), tirar (algú) escales avall, treure (algú) a empentes (d'algun lloc), ventar-li la porta pels nassos (a algú), treure (algú) a puntades de peu (d'algun lloc), clavar una puntada de peu al cul (a algú)
▷clavar-li la porta als nassos (a algú) (v.f.)
donar comiat (a algú) SV, despatxar / desfer-se d'algú perquè no es necessiten o no es volen més els seus serveis / en un contracte o altra relació mútua de dues persones, manifestar una d'aquestes a l'altra la intenció de desfer el dit contracte o relació (R-M, *, A-M)
La vaga fou provocada pel fet d'haver-se donat comiat a dos treballadors de l'empresa (R-M)
→treure (algú) al carrer, donar el passaport (a algú), donar la llauna (a algú), fer el compte (a algú), donar els despatxos (a algú)
donar el passaport (a algú) SV, desfer-se d'algú (DIEC1)
Van donar el passaport a la mainadera perquè no donava el menjar als nens a l'hora que tocava / Van veure que aquell mosso no els convenia i li van donar el passaport a la primera ocasió (*, R-M)
→treure (algú) al carrer, donar una puntada de peu al cul (a algú), fer el compte (a algú), donar comiat (a algú), treure (algú) de casa, donar les dimissòries (a algú), donar-li ets embàlits (a algú)
▷donar els passaports (a algú) (v.f.)
donar els despatxos (a algú) SV, despedir algú, donar-li comiat, i especialment expulsar-lo (A-M)
La noya es posava a plorar encara no sentia a dir a sa mare que volia donar los despatxos al seu pretendent / Estava empleat amb nou duros cada mes, y li donaren es despatxos per inútil (A-M)
→donar comiat (a algú), fer el compte (a algú), treure (algú) al carrer
donar la llauna (a algú) SV, despatxar, acomiadar algú (DIEC1)
Han donat la llauna als treballadors que van fer vaga / És un dropo; ja li han tornat a donar la llauna perquè no complia amb la feina (*, R-M)
→treure (algú) al carrer, treure (algú) de casa, donar comiat (a algú), donar les dimissòries (a algú)
donar una coça al cul (a algú) SV, tractar de mala manera, i especialment pagar amb ingratitud els favors rebuts (A-M)
Va donar una coça al cul a en Joan i li va demanar que mai més li tornés a dirigir la paraula
→pegar una coça al cul (a algú), donar una puntada de peu al cul (a algú), treure (algú) amb una coça pel cul
donar una puntada de peu al cul (a algú) SV, acomiadar algú violentament, amb poca educació
Va donar una puntada de peu al cul a la secretària perquè no li feia bé la feina
→clavar una puntada de peu al cul (a algú), donar el passaport (a algú), engegar (algú) a cagar, treure (algú) amb una puntada de peu al cul (d'algun lloc), donar una coça al cul (a algú), pegar una coça al cul (a algú), treure (algú) amb una coça pel cul
▷treure (algú) de casa (p.ext.), pagar a coces (p.ext.), tirar coces (a algú) (p.ext.)
engegar (algú) a cagar SV, despatxar violentament. Desfer-se d'algú (R-M)
Es va posar tan pesat que l'engegaren a cagar / Sempre engega els venedors que passen casa per casa a cagar (R-M, *)
→engegar (algú o alguna cosa) al carall, donar una puntada de peu al cul (a algú), enviar (algú) a cagar, engegar (algú o alguna cosa) a passeig, enviar (algú o alguna cosa) a la porra
engegar (algú) a fregir raves SV, despatxar algú de mala manera. Desfer-se'n (R-M)
Ja pots engegar a fregir raves a tots els qui vinguin a fer preguntes indiscretes (R-M)
→engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, que una puta et bufi el cul, ves-te'n a fregir raves, engegar (algú) a tomar vent, enviar (algú) a fregir raves, engegar (algú) a fregir espàrrecs, enviar (algú) on es fan les arengades pudentes, engegar (algú) amb caixes destrempades, donar-li ets embàlits (a algú), enviar (algú) a filar
engegar (algú) a la fresca SV, expulsar de mala manera, amb paraules despectives o violentes (A-M)
Va engegar la seva mare a la fresca quan li va demanar que l'ajudés a desparar taula
→enviar (algú) a la pífia, enviar (algú) a fer la mà, donar-li ets embàlits (a algú), enviar (algú) a filar
[Pir-or., Or. (A-M)]
engegar (algú) a la pífia SV, expulsar de mala manera, amb paraules despectives o violentes (A-M)
Va engegar-me a la pífia, quan li vaig demanar explicacions
→engegar (algú) a la fresca, enviar (algú) a la pífia, engegar (algú) a fregir espàrrecs, enviar (algú) a escampar la boira
[Pir-or., Or. (A-M)]
engegar (algú) a parlar amb els gegants SV, enviar algú a mal viatge per beneit o poca-solta (A-M)
Vaig engegar en Jaume a parlar amb els gegants perquè m'estava molestant
→enviar (algú) a mal viatge, enviar (algú) a la pífia, enviar (algú) a fer pessigolles als gegants, enviar (algú) a fer trons, engegar (algú) amb caixes destrempades
engegar (algú) amb caixes destrempades SV, expulsar qualcú violentament, a crits, amb energia / engegar qualcú de mala manera, amb amenaces o insults (A-M)
A mi no em fa res engegar el meu cunyat amb caixes destrempades / Un sacerdot treu de dins l'iglésia amb caxes destrempades una criada que duya una panera de llampugas (També s'usa amb el verb treure) (*, A-M)
→engegar (algú) a fregir raves, engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú) on es fan les arengades pudentes, engegar (algú) a parlar amb els gegants, enviar (algú o alguna cosa) allà on l'aigua es fon, enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang
[destrempat: mot no registrat al DIEC1]
■ engegar (algú) on es fan les arengades pudentes SV, despatxar algú de mala manera. Desfer-se'n
Mira, engega en Sergi on es fan les arengades pudentes, si et molesta
→enviar (algú) on es fan les arengades pudentes, engegar (algú) a fregir espàrrecs, enviar (algú) a fer pessigolles als gegants, enviar (algú) a fer piles
engegar-li els gossos (a algú) SV, despatxar algú de mala manera. Desfer-se'n (R-M)
Tan bon punt va començar a parlar ja li van engegar els gossos; tots el van esbroncar fins a fer-lo marxar (R-M)
→tancar-li la porta pels nassos (a algú), clavar-li la porta pels nassos (a algú), treure's (algú o alguna cosa) del davant
ensenyar-li la porta (a algú) SV, despatxar sense contemplacions / manar a algú que se'n vagi (Fr, A-M)
No li va agradar la minyona i li va ensenyar la porta de seguida / Es van posar a discutir i de cop li va mostrar la porta (També s'usa amb el verb mostrar)
enviar (algú) a escampar la boira SV, despatxar / expulsar algú de mala manera, amb paraules despectives o violentes (Fr, *)
Van discutir i en Lluís va enviar en Xavi a escampar la boira / L'estava atabalant massa i el va enviar a escampar la boira
→engegar (algú) a la pífia, engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel sac, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú) a passejar
enviar (algú) a fer pessigolles als gegants SV, engegar algú a dida, per molest o inoportú (A-M)
Vaig enviar el meu germà petit a fer pessigolles als gegants perquè volia estar a soles amb la meva xicota
→engegar (algú) a parlar amb els gegants, engegar (algú) on es fan les arengades pudentes, enviar (algú) a fregir espàrrecs
enviar (algú) a filar SV, enviar a mal viatge, allà on no hi plou; deixar de tractar-se amb algú (A-M)
A cent atlotes rosses, per tu les he enviades a filar (A-M)
→engegar (algú) a la fresca, enviar (algú) a la pífia, enviar (algú) a fer la mà, donar-li ets embàlits (a algú), engegar (algú) a fregir raves
•enviar (algú) a filar estopa (Mall.)
■ enviar (algú) a fregir espàrrecs SV, despatxar algú de mala manera. Desfer-se'n
Va enviar el seu germà a fregir espàrrecs perquè no parava de molestar-la / Quan es posa d'aquesta manera l'engegaria a fregir espàrrecs
→enviar (algú) a fregir raves, engegar (algú) a fregir espàrrecs, enviar (algú) on es fan les arengades pudentes, enviar (algú) a la pífia, enviar (algú) a fer pessigolles als gegants, enviar (algú) a fer trons
■ enviar (algú) a l'infern SV, expulsar algú de mala manera, amb paraules despectives o violentes
Si no vols que t'atabali més, envia'l a l'infern / Té facilitat per enviar la gent a l'infern de seguida
→enviar (algú) a mal viatge, enviar (algú o alguna cosa) al diable, enviar (algú) al botavant, enviar (algú) a cagar, enviar (algú o alguna cosa) a la porra, ves-te'n a l'infern
enviar (algú o alguna cosa) a la porra SV, desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera / despatxar algú de mala manera. Desfer-se'n (*, R-M)
Ja feia temps que tenia ganes d'enviar-lo a la porra, i per fi avui he pogut trobar motiu per a despatxar-lo / Ho enviaria tot a la porra quan et poses d'aquesta manera (R-M, *)
→enviar (algú o alguna cosa) al diable, engegar (algú) a cagar, engegar (algú) a mal viatge, tancar-li la porta pels nassos (a algú), engegar (algú o alguna cosa) a la porra, enviar (algú) a l'infern
enviar (algú) al botavant SV, treure's algú del davant de mala manera / engegar amb mals arrambatges (EC, A-M)
Quan vegis que es posa pesat, envia'l al botavant / Segons de quina lluna'l trobéssiu, fora fàcil qu'us enviés al botavant (*, A-M)
→engegar (algú) al botavant, enviar (algú) a la quinta forca, enviar (algú) a l'infern, enviar (algú) a fer piles, engegar (algú o alguna cosa) a rodar, pegar una coça al cul (a algú), treure (algú) amb una coça pel cul
■ fúmer els llibres al foc SV, desfer-se d'algú o d'alguna cosa que molesta o decep
Sense marit i amb la filla drogoaddicta, n'hi ha per fúmer els llibres al foc / Si les coses no canvien, em sembla que fumerà els llibres al foc
pegar una coça al cul (a algú) SV, tractar de mala manera, i especialment pagar amb ingratitud els favors rebuts (A-M)
No em van donar cap tipus de justificació. Em van pegar una coça al cul i em van dir que no tornés mai més / Aquests subjectes que per davall mà vos unplen es cap de grins..., y en haver lograt es seus propòsits vos pegan una cossa a's cul (*, A-M)
→donar una puntada de peu al cul (a algú), donar una coça al cul (a algú), enviar (algú) al botavant, treure (algú) amb una coça pel cul
que una puta et bufi el cul O, expressió per a despatxar algú de mala manera (R-M)
Ja en tinc prou, que una puta et bufi el cul! Jo no t'aguanto més (R-M)
→ves-te'n a rodar; engegar (algú) a fregir raves; engegar (algú) a fer piles; enviar (algú o alguna cosa) al diable; enviar (algú) a fregar; que el bombin; que el pengin; aire, que vol dir vent; arri allà
tirar (algú) escales avall SV, despatxar violentament (R-M)
En oir aquella proposició tan absurda que feia, el van tirar escales avall sense voler saber-hi res (R-M)
→clavar-li la porta pels nassos (a algú), tirar (algú o alguna cosa) per portes, treure (algú) amb una puntada de peu al cul (d'algun lloc), treure (algú) a empentes (d'algun lloc), ventar-li la porta pels nassos (a algú), donar-li ets embàlits (a algú)
tirar (algú o alguna cosa) per portes SV, despatxar violentament (R-M)
Ja estaven tips i en acabar el contracte que hi tenien el van tirar per portes sense contemplacions / Tiraria el cotxe per portes quan es posa a funcionar tan malament (R-M, *)
→tancar-li la porta pels nassos (a algú), tirar (algú) escales avall, ventar-li la porta pels nassos (a algú)
toca el dos, que el tres ja és fora O, es diu per a expulsar qualcú o recomanar-li que se'n vagi (A-M)
Aquí ja hi fas nosa. Toca el dos, que el tres ja és fora! (També s'usa amb la forma toca el dos)
→toca el dos, que el tres t'espera
[Emp. (A-M)]
■ toca el dos, que el tres t'espera O, es diu per a expulsar algú o recomanar-li que se'n vagi
Aquí ja hi ets de més. Toca el dos, que el tres t'espera! (També s'usa amb la forma toca el dos)
•toca el dos, que el tres ja és fora (Emp.)
treure (algú) amb una coça pel cul SV, engegar-lo de mala manera, enviar-lo a mala part (A-M)
M'he cansat de beneitures i avui he tret n'Antònia amb una coça pel cul / Ahir vaig treure amb una coça pel cul la meva neta perquè no aturava de plorar i després me'n vaig penedir
→pegar una coça al cul (a algú), donar una puntada de peu al cul (a algú), donar una coça al cul (a algú), enviar (algú) al botavant
treure's (algú o alguna cosa) del davant SV, desfer-se d'una persona molesta / enllestir una feina (R-M)
Sense deixar que parlés, se'l va treure del davant amb un rebuf / Abans de dos dies he de treure'm del davant aquesta feina, perquè me n'he d'anar a fora una temporada / Li agrada treure's la feina del davant ràpidament (R-M, R-M, *)
→tancar-li la porta pels nassos (a algú), engegar-li els gossos (a algú), treure (algú o alguna cosa) del mig
▷donar-li el vent per escampat (p.ext.), donar-li es joc per escampat (a algú) (p.ext.), engegar (algú o alguna cosa) a dida (p.ext.), enviar (algú) a porgar fum (p.ext.), enviar (algú o alguna cosa) a la porra (p.ext.)
■ ves-te'n a fer piles O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera
T'han aconsellat moltes vegades, si no vols seguir els seus consells, ves-te'n a fer piles (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics)
→ves-te'n al diable, ves-te'n a cagar, ves-te'n a fregir raves, ves-te'n a parir panteres
■ ves-te'n a fregar O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera
He desfet i refet aquest dibuix molts cops; si no t'agrada, ves-te'n a fregar (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb principal)
→ves-te'n al diable, ves-te'n a dida, ves-te'n a fregir raves, ves-te'n a parir panteres, ves-te'n a fregir espàrrecs, engegar (algú) a fregar, ves-te'n a escampar la boira, ves-te'n a Liorna
■ ves-te'n a parir panteres O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera
Mira, ves-te'n a parir panteres i a mi no m'atabalis més / No vull saber res més d'ell, a parir panteres! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb principal)
→ves-te'n a fer piles, ves-te'n a la merda, ves-te'n a fer punyetes, ves-te'n a fregar, ves-te'n a cagar
ves-te'n a passeig O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera
No vull saber res més de tu, ves-te'n a passeig / Ves a passeig i quan t'hagis calmat, tornes (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb)
→ves-te'n a la porra, ves-te'n al diable, ves-te'n al botavant, engegar (algú o alguna cosa) a passeig, ves-te'n a la quinta forca, fes-te frare, ves-te'n a escampar la boira, ves-te'n a Liorna
ves-te'n a rodar O, expressió usada per a despatxar violentament. Desfer-se d'algú
No suporto que m'empipis més. Ves-te'n a rodar! (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics)
→ves-te'n a fer punyetes, ves-te'n al diable, engegar (algú o alguna cosa) a la merda, ves-te'n a fregir espàrrecs, ves-te'n al botavant, que una puta et bufi el cul, ves-te'n a escampar la boira, ves-te'n a Liorna
ves-te'n al botavant O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera / ho diuen per a engegar algú que molesta (*, A-M)
Si d'aquesta manera no t'agrada, ves-te'n al botavant (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics)
→ves-te'n al diable, ves-te'n a passeig, ves-te'n a dida, ves-te'n a rodar, ves-te'n a escampar la boira, ves-te'n a Liorna