DESOIR
ésser sord (a alguna cosa) SV, desoir / fingir no oir, o obrar sense atendre allò que altri diu (Fr, *)
És sord a tots els consells que li donen / És sord a la veu de la consciència i per això les coses li surten malament
→ fer el sord, tancar l’orella (a alguna cosa), fer orelles de marxant
fer orelles de marxant SV, desatendre / algú, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís (R-M, *)
Sempre que li demanen que ajudi en les feines de casa fa orelles de marxant per tal de deslliurar-se de fer-les
→ fer el sord, fer orelles de mercader, fer l’orella sorda, fer orelles de cònsol, entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (a algú), ésser sord (a alguna cosa), escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc
▷ fer el sonso (p.ext.), tant se li’n dóna (a algú) (p.ext.)
sentir ploure SV, desoir, desentendre’s (R-M)
No t’escarrassis a explicar-ho; per ell és sentir ploure: no hi posa atenció (R-M)
→ fer el distret, fer l’angelot
tancar l’orella (a alguna cosa) SV, no voler fer cas. Desoir (R-M)
Tanca l’orella a tot el que no estigui d’acord amb el que ell fa / Quan no vol escoltar, tanca l’orella i ja està (El complement es pot ometre) (R-M, *)
→ tapar-se les orelles, ésser sord (a alguna cosa)
▷ fer el sonso (p.ext.), fer el paper de met (p.ext.)