fer mentider (algú, d’alguna cosa) SV, sostenir o demostrar que menteix / dir que algú ha parlat falsament (IEC, A-M)

Això que dic és cert, i ningú no me’n farà mentider (EC)

→ fer mentir (algú, d’alguna cosa)

fer mentir (algú, d’alguna cosa) SV, fer algú mentider d’alguna cosa / sostenir o demostrar que menteix (IEC, EC)

La realitat de vegades fa mentir els refranys / Això fa mentir el proverbi que diu… / L’han fet mentir de les barbaritats comeses (IEC, EC, *)

→ fer mentider (algú, d’alguna cosa)

▷ posar (alguna cosa) al descobert (p.ext.), posar (alguna cosa) de manifest (p.ext.)