DESCONFIAR

a bon sant t'encomanes O, expressió emprada per a indicar a algú que no es refiï d'algú altre / dit a algú per prevenir-lo que no es refiï d'algú altre (DIEC1EC)

Li has preguntat l'adreça a la meva germana? A bon sant t'encomanes! Ella no té gaire memòria / —Esta vesprada tronarà. Podries vindre a fer-me companyia. —A bon sant t'encomanes! Jo tinc molta por a les tempestes

a bona porta t'agafa la fam (p.ext.), a les costes ens veurem (p.ext.)

a les costes ens veurem O, es diu per a indicar desconfiança en l'èxit final d'algú que actualment porta bon camí, però que en el moment de les dificultats corre perill de perdre's (A-M)

Sé que pareix que va per bon camí, però no crec que el negoci duri gaire, i si no em creus... a les costes ens veurem!

a bon sant t'encomanes (p.ext.)

[Mall. (A-M)]

anar venut SV, no poder-se fiar d'allò que s'ha d'emprar, de les persones que l'envolten, etc. (DIEC1)

Amb aquests frens vas venut / Aniria venut si jo ara descobrís que alguns companys de la feina estan implicats en un afer il·legal (També s'usa amb el verb estar i amb el modificador ben en posició preadjectival) (EC*)

no cridar SV, no donar una cosa per segura (R-M)

Et sembla que podràs acabar la feina a l'hora, però no cridis / Dius que aquesta tarda podràs treballar tranquil·lament, però no cridis massa, que encara pot venir algú a destorbar-te / Avui ho has encertat, però no cridis gaire perquè no saps què passarà demà (*R-M*)

tocar ferro (p.ext.)

no fiar-se ni de la seva ombra SV, desconfiar excessivament / ésser molt desconfiat (FrA-M)

Va quedar tan escarmentat que ara no es fia ni de la seva ombra (També s'usa amb les altres formes del possessiu)

mirar (algú) de reüll, mirar (algú) de cua d'ull, anar l'ull al bou, fiar-se'n tant com d'unes cases que cauen

no poder calçar-se ni vestir (d'algú) (p.ext.), no fiar-li faves crues (a algú) (p.ext.), no fiar-li un dobler de safrà (a algú) (p.ext.)

no fiar-se de s'ombra (Mall.)

tapar-li el cap (a algú) SV, perdre la confiança a algú / perdre-li la confiança o el bon concepte, abandonar-lo per impossible / perdre la confiança en algú, considerar-lo inútil (R-MA-MA-M)

Eren molt amics, però d'ençà que li va ocultar aquella feta, que li ha tapat el cap; ja no se'n fia gens / Després del que m'ha fet jo li tapo el cap; no és gens com cal / Y es mestre ja los havia tapat el cap (R-MR-MA-M)

mirar (algú) de reüll (p.ext.), mirar (algú) de cua d'ull (p.ext.), mirar (algú) malament (p.ext.)

[Mall. (A-M)]