DESALENAR-SE

perdre l'alè SV, restar gairebé sense poder respirar com a resultat d'un esforç violent, d'una forta emoció, etc. (DIEC1)

Els pobres nois, per l'afany de vèncer, en aquella cursa van perdre l'alè (R-M)

→trencar-se-li l'alè (a algú), suar la carcanada, suar la cansalada, treure el fetge per la boca, treure la freixura per la boca, fer s'esclafit, pegar un esclafit, fer el fetge per la boca, fer el fetge pels ulls

▷perdre alè (v.f.), perdre el plor (p.ext.)