anar a remolc (d’algú) SV, no obrar sinó per inspiració, o per incitació d’algú (EC)

En Xavier sempre va a remolc del cap de la secció, en depèn totalment

▷ portar (algú) a remolc (inv.)

ésser a les mans (d’algú) SV, sota la direcció o cura d’algú / dependre de la seva voluntat (R-M, A-M)

Els documents són a les mans del tresorer / Els diners, a les mans del teu germà, estan molt més segurs que a les teves / A les mans d’un metge em sento més segur (També s’usa amb els verbs estar i quedar, i ometent el verb)

▷ ésser en les mans (d’algú) (v.f.), ésser en la mà (d’algú) (v.f.), ésser en mans (d’algú) (v.f.), ésser a mans (d’algú) (v.f.), deixar (alguna cosa) en les mans (d’algú) (inv.)