alçar el dit SV, alçar el braç destacant l’índex, en una reunió, una classe, etc., per demostrar adhesió a allò que el qui parla proposa, per demanar la paraula, etc. (EC)

Van demanar dos voluntaris i van alçar el dit més d’una dotzena / Jo vaig alçar el dit perquè volia dir-hi la meva / Aixequeu la mà els que estigueu a favor d’aquest candidat (També s’usa amb el verb aixecar i amb els noms mà i braç) (R-M, R-M, *)

▷ demanar la paraula (p.ext.)

allargar la mà (a algú) SV, demanar diners, béns, etc., especialment estenent la mà amb el palmell cap amunt (EC)

Quan necessita diners sempre allarga la mà als turistes

→ parar la mà (a algú), demanar caritat (a algú), passar el plat

▷ pobre de Jesucrist (p.ext.), semblar que se li hagi fet la boca un frare (a algú) (p.ext.), ajuntar les mans (p.ext.)

demanar (alguna cosa) a crits SV, demanar alguna cosa amb gran insistència (IEC)

Aquest problema demana atenció a crits: si no ens hi posem, l’empresa farà fallida / Amb aquesta actitud, el nen demana afecte a crits

▷ penjar-se a les orelles (d’algú) (p.ext.), necessitar (alguna cosa) com el pa que es menja (p.ext.)

demanar caritat (a algú) SV, sol·licitar una almoina, gratificació, etc., fer un acapte

Abans era ric i ara demana caritat / Des que es va quedar sense feina, demana caritat a tothom qui passa pel carrer

→ parar la mà (a algú), allargar la mà (a algú)

▷ fer caritat (inv.), fer almoina (inv.), pobre de Jesucrist (p.ext.)

demanar compte (d’alguna cosa, a algú) SV, exigir l’explicació de les causes, de les raons, etc., d’un esdeveniment (EC)

Per a posar-se al dia, va demanar compte a la seva secretària del que havia passat l’última setmana

→ cridar (algú) a capítol

▷ retre compte (d’alguna cosa, a algú) (inv.)

demanar la lluna SV, voler l’impossible / demanar una cosa que no es pot donar / expressió usada per a indicar que algú demana una cosa molt difícil o impossible d’obtenir (R-M, IEC, EC)

Noi, tu demanes la lluna. No podem pas complaure les teves pretensions (R-M)

→ voler tocar el cel amb la mà, voler agafar la lluna amb les dents, picar alt

▷ fer veure la lluna en un cove (a algú) (p.ext.), la quadratura del cercle (p.ext.)

fer el cantussol SV, un infant, demanar alguna cosa ploriquejant (IEC)

El teu germà petit, fent el cantussol, va aconseguir que el portessin al parc d’atraccions

→ fer el ploricó, fer el somicó

fer el favor (de fer alguna cosa) SV, forma polida de demanar alguna cosa / fórmula de cortesia usada, generalment en forma imperativa, per a demanar alguna cosa (IEC, EC)

Feu el favor: no crideu tant, mainada! / Que em pots fer el favor de venir un moment? / Faci el favor, segui / Fes el favor de dur-me fins a casa, que estic molt cansada / Vols fotre el fotut favor de callar? (S’usa en infinitiu, després d’un verb modal, i en mode imperatiu. També es troba amb la forma fer el fotut favor (de fer alguna cosa) i amb el verb fotre) (R-M, EC, EC, *, *)

▷ si us plau (p.ext.), per favor (p.ext.)

fer el ploricó SV, voler inspirar compassió / tractar, ponderant les pròpies misèries, fretura, etc., d’inspirar compassió i obtenir, així, quelcom (R-M, IEC)

És una dona que sempre fa el ploricó i sempre demana una cosa o altra, però em consta que no passa necessitat (R-M)

→ fer el pobre, fer el cantussol, fer el somicó

fer el pobre SV, pidolar sense tenir-ne necessitat

Els qui fan el pobre sovint són els qui viuen millor (R-M)

→ fer el ploricó

parar la mà (a algú) SV, demanar almoina, favors, gratificació, etc. / admetre diners en recompensa d’un favor, etc. (R-M, IEC)

En sortir de l’hotel, tots els cambrers corrien a parar la mà al peu de la porta; eren altres temps (R-M)

→ allargar la mà (a algú), passar el plat, demanar caritat (a algú)

▷ pobre de Jesucrist (p.ext.), semblar que se li hagi fet la boca un frare (a algú) (p.ext.)

passar el plat SV, sol·licitar una almoina, gratificació, etc. / fer un acapte (R-M, IEC)

Des que va perdre la feina, ara fa cinc anys, s’ha dedicat a passar el plat pels carrers / Diuen que serà entrada gratuïta; això no vol dir que no passin el platet (També s’usa amb el diminutiu platet) (*, R-M)

→ parar la mà (a algú), allargar la mà (a algú)

penjar-se a les orelles (d’algú) SV, es diu de qui demana amb insistència (IEC)

Com que no feien cas del que demanava, va penjar-se a les orelles del secretari i no va parar fins que ho va obtenir / Quan es proposa una cosa, es penja a les orelles de qui sigui fins que l’aconsegueix; és molt tossut (R-M)

→ demanar (alguna cosa) a crits

requerir d’amors (algú) SV, demanar a algú que accepti l’amor del demandant (IEC)

L’escuder ha requerit d’amors la filla del senyor

▷ requesta d’amor (p.ext.)

tocar a totes les portes SV, sol·licitar l’ajut de tots (A-M)

Ja havia tocat a totes les portes i ningú no la podia ajudar

→ trucar a la porta (d’algú), trucar a totes les portes

▷ de porta en porta (p.ext.)

trucar a la porta (d’algú) SV, sol·licitar l’ajut d’algú, de tots (EC)

Ha trucat a la porta de casa seva, però no l’han volgut ajudar

→ trucar a totes les portes, tocar a totes les portes

▷ demanar quart i ajuda (a algú) (p.ext.)

trucar a totes les portes SV, sol·licitar l’ajut d’algú, de tots (EC)

Està desesperat perquè ja ha trucat a totes les portes i cap familiar no el vol ajudar

→ trucar a la porta (d’algú), tocar a totes les portes

▷ demanar quart i ajuda (a algú) (p.ext.), de porta en porta (p.ext.)