CRIT

■ a l'atac SP, crit que es llança abans d'entrar en batalla

Vinga, a l'atac! Que no quedi ni un sol enemic amb vida! (S'usa normalment amb els verbs anar, passar, tornar, etc.)

→a armes, a l'abordatge

▷desperta ferro (p.ext.), crit de guerra (p.ext.)

crit de guerra SN, paraula, locució o frase que es pronuncia a grans veus per a enardir els combatents (A-M)

Entre els minyons del pla i los de la serra va a rompre, valga'ns Déu!, lo crit de guerra, quan altre crit més aspre los agermana a tots (A-M)

▷desperta ferro (p.ext.), a l'atac (p.ext.)

desperta ferro O, crit de guerra dels almogàvers, que llançaven abans d'entrar en batalla al mateix temps que ferien de grans cops les pedres amb els ferros de les llances / crit de guerra que llançaven els almugàvers mentre ferien les pedres amb els ferros de les llances i dels dards (A-M)

Els almogàvers començaren l'atac sota el crit de «desperta ferro!» / E com cascuna de les hosts se vaeren, los almugàvers del comte Galceran e de don Blasco cridaren: —Desperta ferres! (També s'usa amb la forma desperta ferres) (*, A-M)

▷desperta ferros (v.f.), a l'atac (p.ext.), a armes (p.ext.), crit de guerra (p.ext.)

tol·le-tol·le SN, clamor d'indignació contra algú o alguna cosa (DIEC1)

Va armar llavors tal tol·le-tol·le contra nosaltres (A-M)

[tol·le-tol·le: llatinisme, reduplicatiu]