CREURE
dar fe i creença SV, creure plenament una cosa (A-M)
Si tu em dius que has acabat la feina jo en don fe i creença / Pregam-vos afectuosament que li donets fe e creença plenera / Donar-li-heu plena fe e creença en quant sobre açò vos dirà (*, A-M, A-M)
donar crèdit a SV, creure el que diuen / donar fe, creure allò que altri diu (R-M, A-M)
Això li passa per donar crèdit a la gent; no havia de fiar-se'n i anar-hi ell mateix a veure-ho / Ets massa confiat; dónes crèdit a tot el que et diuen / Aquesta gent, sabent que vostra Senyoria me dóna molt de crèdit, han-me pregada importunament acabe esta fahena ab vostra mercè (R-M, R-M, A-M)
→creure (alguna cosa) de lleuger, donar escolta (a algú), donar orella (a alguna cosa), prestar l'orella a, dar fe i creença
donar escolta (a algú) SV, creure el que diuen / prestar atenció, crèdit, al que diu (R-M, DIEC1)
Si sempre dónes escolta a tothom, pots caure en molts errors (R-M)
→donar crèdit a, donar orella (a alguna cosa), dar fe i creença
donar orella (a alguna cosa) SV, escoltar favorablement (DIEC1)
Ha donat orella a informacions falses i per això ha comès errors (R-M)
estar amb unes SV, estar en una creença, en una idea determinada (A-M)
Estic amb unes que ha de ploure (A-M)
fer basa (d'alguna cosa) SV, considerar important o cert / tenir molta importància als ulls de la gent (R-M, A-M)
Fa basa del que menys importància té / D'això que t'ha dit, no cal fer-ne basa perquè potser no és exactament el que ha passat / No facis basa de les seves paraules; empra sovint un to amenaçant (*, R-M, R-M)
→fer paga (d'alguna cosa), fer estat (d'alguna cosa), fer cabal (d'alguna cosa)
fer estat (d'alguna cosa) SV, fer cabal d'alguna cosa, fer-ne cas, tenir-la en compte / tenir per cert, fer-hi atenció (A-M, R-M)
Jo faig més estat de l'honest que de l'útil / Ja ningú feia estat de les antigues murmuracions / Del que t'hagi pogut dir, no en facis estat; diu el que vol / Tu no fas estat de res / No'n fem gaire estat nosaltres de les notícies de Madrid (A-M, A-M, R-M, A-M, A-M)
→fer basa (d'alguna cosa), fer paga (d'alguna cosa), fer cabal (d'alguna cosa), fer calendari de
prestar l'orella a SV, escoltar favorablement (EC)
Presta-li bé l'orella quan et parla / Presta orella a tot el que et digui, perquè és un home molt expert / Algú ja l'havia avisat que no prestés orella a aquell subjecte perquè era un trampós, i encara es va deixar enredar (També s'usa amb el modificador bé en posició postverbal) (*, R-M, R-M)
→donar orella (a alguna cosa), donar crèdit a
▷prestar orella a (v.f.)
tenir (alguna cosa) a mig coll SV, creure que és segura l'obtenció de quelcom / tenir-la per segura sense ésser-ho (R-M, A-M)
Ha tingut un disgust perquè no li han donat permís per a fer el viatge; ja el tenia a mig coll / Y molts ja tenien coll avall que s'havia tornat a fondre per una temporada (R-M, A-M)
→tenir (alguna cosa) coll avall, tenir (alguna cosa) canyó avall
[Or. (A-M)]
tenir (alguna cosa) canyó avall SV, tenir alguna cosa per ben certa, creure-la plenament (A-M)
Després de les entrevistes, que li donarien la feina ho tenia canyó avall
→tenir (alguna cosa) a mig coll, tenir (alguna cosa) coll avall
[Llofriu (A-M)]
tenir (alguna cosa) coll avall SV, creure tenir segura alguna cosa / veure-la segura / tenir-la per segura sense ésser-ho (R-M, DIEC1, A-M)
Tenia la matrícula d'honor coll avall, però el professor la va donar a un altre alumne / Li havien promès la col·locació i ja la tenia coll avall, però l'han donada a un altre / Y molts ja tenien coll avall que s'havia tornat a fondre per una temporada (*, R-M, A-M)
→tenir (alguna cosa) a mig coll, tenir (alguna cosa) canyó avall
[Or. (A-M)]