l’ésser suprem SD, expressió amb què hom designa la realitat primera i última, l’ésser que fonamenta tots els éssers i la mateixa existència del món i que dóna a la història el seu sentit darrer (EC)

No es podria imaginar el món sense l’existència de l’ésser suprem

→ el suprem faedor, l’ésser necessari