CONÈIXER
afinar-li la tela (a algú) SV, veure quina és la intenció oculta d'algú (A-M)
La Laia la coneix bé, més d'una vegada li ha afinat la tela
→veure-li la tela (a algú), veure-li ses canyes (a algú), entendre la flor (d'algú)
conèixer (algú) de nom SV, haver sentit parlar d'algú, però no haver-lo vist encara mai (EC)
Conec l'amo de l'empresa de nom, però mai no l'he vist
conèixer (algú) de vista SV, conèixer algú per haver-lo vist algun cop / no haver-lo tractat mai, però haver-lo vist alguna vegada o moltes vegades (DIEC1, EC)
Coneix el presentador dels informatius de vista perquè és del seu poble
conèixer la fusta (d'algú) SV, saber amb qui es tracta, conèixer les qualitats o els defectes dels altres (A-M)
No cal que em diguis com és el meu germà. Jo ja en conec la fusta
→saber de quin mal pateix, saber de quin peu es dol, saber com les engalta
conèixer tots els pèls i senyals (d'alguna cosa) SV, conèixer alguna cosa amb tots els detalls
Pregunta-li-ho a en Pau, que coneix tots els pèls i senyals d'aquesta màquina i t'explicarà com funciona / Aquest periodista sap tots els pèls i senyals del casament de la filla del president (També s'usa amb el verb saber)
→saber la prima (d'alguna cosa), saber los punts o calderetes (d'alguna cosa), saber l'enginy (d'alguna cosa)
▷estar en blanc (ant.), estar a les ermes (ant.), anar enrere d'osques (ant.), treure el cap del fil (d'alguna cosa) (p.ext.), treure l'aigua clara (d'alguna cosa) (p.ext.), treure l'entrellat (d'alguna cosa) (p.ext.), tenir esversada (alguna cosa) (p.ext.), saber a quin bosc van a fer la llenya (p.ext.)
ésser de la coneixença (d'algú) SV, ésser conegut d'algú (DIEC1)
És de la coneixença dels meus pares / Aquella persona no és de la nostra coneixença (*, DIEC1)
posar les mans fins als colzes (en alguna cosa) SV, adquirir coneixença certa d'una cosa, tocar-la amb les mans / prendre d'alguna cosa sense reserva, endinsar-se en un afer (A-M, DIEC1)
Va posar les mans fins als colzes en aquell afer, per això tot li va anar bé / Hi volria posar les mans fins als colzes en sentir e saber la sua pràtica, stat e condició quina sia (*, A-M)
saber amb qui es juga els diners SV, conèixer la importància de l'oponent, o d'aquells amb qui cal relacionar-se (R-M)
No vull ingressar en aquesta societat fins a saber amb qui em jugo els diners; necessito tenir-ne més referències (R-M)
→saber a quin bosc van a fer la llenya
▷saber com les gasta (p.ext.), saber com les engalta (p.ext.)
saber com les engalta SV, es diu d'un qui diu les coses sense eufemismes ni respectes / conèixer les reaccions d'algú (A-M, *)
Vostè ja sap com les engalta aquest senyor quan l'apassionament el desenfrena (A-M)
→saber com les gasta, saber de quin mal pateix, saber de quin peu salta, saber quin peu calça, tenir presa la mida (a algú), conèixer la fusta (d'algú)
▷no saber de quina pasta és (ant.), saber amb qui es juga els diners (p.ext.)
saber com les gasta SV, conèixer les reaccions d'algú (R-M)
No li parlaré del projecte; ja sé com les gasta; ho desbarataria tot (R-M)
→saber de quin mal pateix, saber de quin peu salta, saber quin peu calça, saber com les engalta, tenir presa la mida (a algú)
▷no saber de quina pasta és (ant.), saber amb qui es juga els diners (p.ext.)
saber de quants de punts se calça SV, conèixer algú bé, sobretot en l'aspecte de l'enteniment o de la moral / conèixer fins on arriba la seva capacitat (A-M)
D'una llego lluny ja sabia quin pa l'assaciava i de quants de punts se calçava (A-M)
→saber de quin peu salta, saber quin peu calça, saber quants de graus fa s'aiguardent (d'algú)
saber de quin mal pateix SV, conèixer les peculiaritats o defectes d'algú o de quelcom (R-M)
Com que ja sé de quin mal pateix, no li demanarem diners, potser així estarà conforme amb la reforma del local / No t'espantis, és molt aprensiu i exagera; jo sé de quin mal pateix (R-M)
→tenir (algú o alguna cosa) apamat, saber de quin peu es dol, saber quin peu calça, saber la flaca (d'algú), saber com les gasta, tenir presa la mida (a algú), saber de quin peu coixeja, saber de quin peu salta, saber com les engalta, conèixer la fusta (d'algú)
saber de quin peu coixeja SV, saber quin és el caràcter d'algú, especialment quins són els seus defectes (EC)
El conec moltíssim i ja sé de quin peu coixeja
→saber de quin peu es dol, saber de quin mal pateix, saber quin peu calça, saber de quin peu salta, saber la flaca (d'algú), tenir (algú o alguna cosa) apamat, tenir presa la mida (a algú)
saber de quin peu es dol SV, conèixer les peculiaritats d'algú o d'alguna cosa / saber quin és el seu caràcter, especialment quins són els seus defectes / saber de què es queixa, o què desitja (R-M, EC, A-M)
Tots sabem de quin peu es dol; és excessivament pretensiós i per això no suporta que el contradiguin / L'ha tractat tant que, només en veure-la, ja sap de quin peu es dol / Mos crèyam que aquesta llengua nostra l'havian inventada les monjes velles perquè cap persona externa pogués sebre de quin peu mos dolíam / Com la flor del gira-sol és s'amor de lo meu bé: no pren ni deixa ni té, ni sé de quin peu se dol (pop.) (També s'usa amb el verb conèixer) (R-M, *, A-M, A-M)
→saber de quin mal pateix, saber de quin peu coixeja, saber quin peu calça, saber de quin peu salta, saber la flaca (d'algú), tenir (algú o alguna cosa) apamat, tenir presa la mida (a algú), conèixer la fusta (d'algú)
saber de quin peu salta SV, saber quin és el caràcter d'algú o les seves intencions (A-M)
Després de trenta anys de matrimoni ja sap de quin peu salta el seu marit
→saber de quin peu es dol, saber de quin peu coixeja, saber de quin mal pateix, saber com les engalta, saber la flaca (d'algú), saber quin peu calça, tenir (algú o alguna cosa) apamat, tenir presa la mida (a algú), saber com les gasta, saber de quants de punts se calça, saber quants de graus fa s'aiguardent (d'algú)
saber l'enginy (d'alguna cosa) SV, conèixer el secret per a obtenir o executar quelcom (A-M)
Aquí no hi vull pas jugar, perquè ja hi saps l'enginy i sempre guanyes (A-M)
→saber la prima (d'alguna cosa), saber los punts o calderetes (d'alguna cosa), saber (alguna cosa) per les ungles, conèixer tots els pèls i senyals (d'alguna cosa)
saber la flaca (d'algú) SV, conèixer els defectes o punts vulnerables d'algú / conèixer bé el seu caràcter i els seus defectes (R-M, A-M)
Si el vols fer content, convida'l a sopar en un bon restaurant; ja li saps la flaca; es predisposarà a accedir a tot el que sol·licitis (També s'usa amb el verb conèixer) (R-M)
→saber de quin mal pateix, saber de quin peu coixeja, saber de quin peu es dol, saber de quin peu salta, saber quin peu calça, tenir (algú o alguna cosa) apamat, tenir presa la mida (a algú)
saber la prima (d'alguna cosa) SV, conèixer alguna cosa detalladament (R-M)
De tot el que va precipitar la dimissió del seu pare en sap la prima / De tot el que va succeir abans de tancar la fàbrica, en Martí en sap la prima. Ell era al despatx del director (R-M)
→conèixer tots els pèls i senyals (d'alguna cosa), saber l'enginy (d'alguna cosa)
saber los punts o calderetes (d'alguna cosa) SV, saber els punts i comes, les circumstàncies ben detallades, d'alguna cosa (A-M)
D'aquest tema parla'n amb en Jaume. Ell en sap los punts i calderetes
→conèixer tots els pèls i senyals (d'alguna cosa), saber l'enginy (d'alguna cosa)
saber (alguna cosa) per les ungles SV, saber alguna cosa bé (A-M)
Ho sabia tot per les ungles, perquè li ho havien explicat molt detalladament
→saber (alguna cosa) pel cap dels dits, saber l'enginy (d'alguna cosa)
saber posar les mans (en alguna cosa) SV, saber fer alguna cosa, conèixer-la pràcticament (A-M)
Després dels cursos d'hosteleria que ha fet es nota que en Joan sap posar les mans en els plats que cuina
saber quants de graus fa s'aiguardent (d'algú) SV, saber bé qui és algú, conèixer quin seny té (A-M)
No passis pena, que jo sé quants de graus fa s'aiguardent d'aquest jove; te'n pots ben fiar
→saber de quants de punts se calça, saber de quin peu salta
[Mall. (A-M)]
saber quin pa hi donen SV, tenir experiència de les dificultats o dels sofriments que cal passar en alguna situació o circumstància (EC)
No va a la festa gaire content perquè ja sap quin pa hi donen
→saber el pa que s'hi dona, haver menjat en set hostals i begut en deu tavernes
saber quin peu calça SV, conèixer bé algú / saber quin és el seu caràcter, especialment quins són els seus defectes (EC, *)
Abans de proposar-li aquest acord, procura saber quin peu calça; has d'estar segur que és una persona formal (R-M)
→saber de quin mal pateix, saber de quin peu es dol, saber de quin peu coixeja, saber de quin peu salta, saber la flaca (d'algú), tenir (algú o alguna cosa) apamat, tenir presa la mida (a algú), saber com les gasta, saber de quants de punts se calça, saber com les engalta
▷saber de quin peu calça (v.f.), no saber de quina pasta és (ant.)
saber tots els racons SV, conèixer una casa, uns terrenys, i fig., una organització (A-M)
Sap tots els racons de casa seva / Sap tots els racons del partit socialista (També s'usa amb el verb conèixer)
sentir dir (alguna cosa) SV, tenir coneixement d'allò que es comenta sobre aquesta cosa, d'allò que se'n diu (DIEC1)
He sentit dir que vindràs de vacances amb nosaltres
→sentir parlar (d'alguna cosa)
▷sentir a dir (alguna cosa) (v.f.)
sentir parlar (d'alguna cosa) SV, tenir un coneixement superficial d'alguna cosa (DIEC1)
Heu sentit parlar de l'energia solar? / Què ha passat exactament? He sentit parlar d'alguna cosa, però en desconec els detalls (DIEC1, *)
→sentir dir (alguna cosa), saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes i no saber on
▷sentir a parlar (d'alguna cosa) (v.f.)
tenir (algú o alguna cosa) apamat SV, haver mesurat, conèixer les peculiaritats d'algú o d'alguna circumstància / conèixer molt bé / conèixer a fons (R-M, DIEC1)
Ja té el projecte ben apamat / Aquest negoci no pot fallar; ja el tenim ben apamat i totes les pegues estan previstes / Ja fa temps que té ben apamada la seva nova secretària (També s'usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (*, R-M, *)
→saber de quin mal pateix, saber de quin peu coixeja, saber de quin peu es dol, saber de quin peu salta, saber la flaca (d'algú), saber quin peu calça, tenir presa la mida (a algú), tenir l'ham agafat
▷tenir esversada (alguna cosa) (p.ext.), tenir (alguna cosa) pel cap dels dits (p.ext.)
tenir coneguda (amb algú) SV, conèixer aquella persona, tenir-hi relació (A-M)
Tens coneguda amb en Tal? —N'hi tenc poca / Si vostès tenen coneguda amb s'alcalde (A-M)
▷tenir franquesa (p.ext.), tenir molta coneguda (p.ext.)
[Mall., Men. (A-M)]
tenir esment (d'alguna cosa) SV, adonar-se d'alguna cosa, tenir-ne notícia (A-M)
Avisa'm quan tinguis esment de la importància de l'accident / Quan ne va haver esment, ja no hi podia fer res: tot estava perdut (També s'usa amb el verb haver) (*, A-M)
→tenir llengua (d'alguna cosa)
▷estar en blanc (ant.), estar a les ermes (ant.), anar enrere d'osques (ant.), prendre esment (d'alguna cosa) (p.ext.), saber posar les mans (en alguna cosa) (p.ext.)
tenir franquesa SV, tenir amistat o coneixença suficient amb algú per a poder parlar-li francament, sense encongiments, sense compliments, sense reserves, etc. (DIEC1)
Tenia franquesa amb ell com per a poder parlar-li sincerament / L'hi demanaré a ell, li tinc prou franquesa (També s'usa amb el quantificador prou en posició prenominal)
tenir l'ham agafat SV, tenir el fil d'un assumpte, posseir-ne el secret o la pista (A-M)
Sobre aquest tema ja tenim l'ham agafat. No us amoïneu, tot anirà bé
tenir molta coneguda SV, conèixer molta gent, estar molt relacionat (A-M)
És un noi que té molta coneguda; tothom el saluda pel carrer
tenir notícia de SV, estar assabentat (R-M)
Quan vaig anar a presentar-li la meva dimissió, ell ja en tenia notícia (R-M)
→tenir llengua (d'alguna cosa)
▷tenir notícies de (v.f.), fer sabedor (algú, d'alguna cosa) (inv.), donar dos doblers de notícies (d'alguna cosa, a algú) (inv.)
tenir presa la mida (a algú) SV, saber les peculiaritats d'algú (R-M)
Ja li tenen ben presa la mida i saben que és un babau; mira com l'han ensorrat! (R-M)
→saber de quin mal pateix, saber de quin peu coixeja, saber de quin peu es dol, saber de quin peu salta, saber la flaca (d'algú), saber quin peu calça, tenir (algú o alguna cosa) apamat, saber com les gasta, saber com les engalta
tenir (alguna cosa) vista i coneguda SV, no ésser cap novetat (R-M)
Tinc aquella recepta vista i coneguda; no em ve pas de nou llegir-la / Tot el que dius ja ho sé; ja ho tinc vist i conegut; jo esperava una altra solució (*, R-M)
treure l'entrellat (d'alguna cosa) SV, desxifrar l'enigma, adquirir coneixença clara, resoldre un misteri / arribar a conèixer una cosa complicada (A-M, Fr)
He intentat treure l'entrellat d'aquella novel·la tan complicada, però encara no me n'he sortit
→treure (alguna cosa) en clar, treure l'aigua clara (d'alguna cosa), entendre la cúbica
veure-li la tela (a algú) SV, veure quina és la intenció oculta d'algú (A-M)
La seva intenció és regalar-li un gat pel seu aniversari, li veig la tela
→afinar-li la tela (a algú), veure-li ses canyes (a algú), entendre la flor (d'algú)
veure-li ses canyes (a algú) SV, veure-li la tela, descobrir les seves intencions, no deixar-se enganar d'ell (A-M)
Ja li he vist ses canyes a ta mare. No fa falta que dissimuli pus / Jo tot d'una veig ses canyes a sa gent. Som molt mala d'enganar
→afinar-li la tela (a algú), veure-li la tela (a algú), entendre la flor (d'algú)
[Mall. (A-M)]