CONÈIXER

afinar-li la tela (a algú) SV, veure quina és la intenció oculta d’algú (A-M)

La Laia la coneix bé, més d’una vegada li ha afinat la tela

veure-li la tela (a algú)

conèixer (algú) de nom SV, haver sentit parlar d’algú, però no haver-lo vist encara mai (EC)

Conec l’amo de l’empresa de nom, però mai no l’he vist

conèixer (algú) de vista (p.ext.)

conèixer (algú) de vista SV, conèixer algú per haver-lo vist algun cop / no haver-lo tractat mai, però haver-lo vist alguna vegada o moltes vegades (IEC, EC)

Coneix el presentador dels informatius de vista perquè és del seu poble

conèixer (algú) de nom (p.ext.)

conèixer tots els pèls i senyals (d’alguna cosa) SV, conèixer alguna cosa amb tots els detalls

Pregunta-li-ho a en Pau, que coneix tots els pèls i senyals d’aquesta màquina i t’explicarà com funciona / Aquest periodista sap tots els pèls i senyals del casament de la filla del president (També s’usa amb el verb saber)

saber la prima (d’alguna cosa)

treure el cap del fil (d’alguna cosa) (p.ext.), treure l’aigua clara (d’alguna cosa) (p.ext.), treure l’entrellat (d’alguna cosa) (p.ext.), tenir esversada (alguna cosa) (p.ext.)

ésser de la coneixença (d’algú) SV, ésser conegut d’algú (IEC)

És de la coneixença dels meus pares / Aquella persona no és de la nostra coneixença (*, IEC)

posar les mans fins als colzes (en alguna cosa) SV, adquirir coneixença certa d’una cosa, tocar-la amb les mans / prendre d’alguna cosa sense reserva, endinsar-se en un afer (A-M, IEC)

Va posar les mans fins als colzes en aquell afer, per això tot li va anar bé

saber amb qui es juga els diners SV, conèixer la importància de l’oponent, o d’aquells amb qui cal relacionar-se (R-M)

No vull ingressar en aquesta societat fins a saber amb qui em jugo els diners; necessito tenir-ne més referències (R-M)

saber com les gasta (p.ext.)

saber com les gasta SV, conèixer les reaccions d’algú (R-M)

No li parlaré del projecte; ja sé com les gasta; ho desbarataria tot (R-M)

saber de quin mal pateix, saber de quin peu salta, saber quin peu calça, tenir presa la mida (a algú)

no saber de quina pasta és (ant.), saber amb qui es juga els diners (p.ext.)

saber de quants de punts se calça SV, conèixer algú bé, sobretot en l’aspecte de l’enteniment o de la moral / conèixer fins on arriba la seva capacitat (A-M)

D’una llego lluny ja sabia quin pa l’assaciava i de quants de punts se calçava (A-M)

saber de quin peu salta, saber quin peu calça

sebre de quants de punts se calça (Mall., Men.)

saber de quin mal pateix SV, conèixer les peculiaritats o defectes d’algú o de quelcom (R-M)

Com que ja sé de quin mal pateix, no li demanarem diners, potser així estarà conforme amb la reforma del local / No t’espantis, és molt aprensiu i exagera; jo sé de quin mal pateix (R-M)

tenir (algú o alguna cosa) apamat, saber de quin peu es dol, saber quin peu calça, saber la flaca (d’algú), saber com les gasta, tenir presa la mida (a algú), saber de quin peu coixeja, saber de quin peu salta

veure’s el gep (p.ext.), veure’s les banyes (p.ext.)

saber de quin peu coixeja SV, saber quin és el caràcter d’algú, especialment quins són els seus defectes (EC)

El conec moltíssim i ja sé de quin peu coixeja

saber de quin peu es dol, saber de quin mal pateix, saber quin peu calça, saber de quin peu salta, saber la flaca (d’algú), tenir (algú o alguna cosa) apamat, tenir presa la mida (a algú)

veure’s les banyes (p.ext.)

saber de quin peu es dol SV, conèixer les peculiaritats d’algú o d’alguna cosa / saber quin és el seu caràcter, especialment quins són els seus defectes (R-M, EC)

Tots sabem de quin peu es dol; és excessivament pretensiós i per això no suporta que el contradiguin / L’ha tractat tant que, només en veure-la, ja sap de quin peu es dol (També s’usa amb el verb conèixer) (R-M, *)

saber de quin mal pateix, saber de quin peu coixeja, saber quin peu calça, saber de quin peu salta, saber la flaca (d’algú), tenir (algú o alguna cosa) apamat, tenir presa la mida (a algú)

saber de quin peu salta SV, saber quin és el caràcter d’algú o les seves intencions (A-M)

Després de trenta anys de matrimoni ja sap de quin peu salta el seu marit

saber de quin peu es dol, saber de quin peu coixeja, saber de quin mal pateix, saber la flaca (d’algú), saber quin peu calça, tenir (algú o alguna cosa) apamat, tenir presa la mida (a algú), saber com les gasta, saber de quants de punts se calça

saber la flaca (d’algú) SV, conèixer els defectes o punts vulnerables d’algú / conèixer bé el seu caràcter i els seus defectes (R-M, A-M)

Si el vols fer content, convida’l a sopar en un bon restaurant; ja li saps la flaca; es predisposarà a accedir a tot el que sol·licitis (També s’usa amb el verb conèixer) (R-M)

saber de quin mal pateix, saber de quin peu coixeja, saber de quin peu es dol, saber de quin peu salta, saber quin peu calça, tenir (algú o alguna cosa) apamat, tenir presa la mida (a algú)

saber la prima (d’alguna cosa) SV, conèixer alguna cosa detalladament (R-M)

De tot el que va precipitar la dimissió del seu pare en sap la prima / De tot el que va succeir abans de tancar la fàbrica, en Martí en sap la prima. Ell era al despatx del director (R-M)

conèixer tots els pèls i senyals (d’alguna cosa)

saber (alguna cosa) per les ungles SV, saber alguna cosa bé (A-M)

Ho sabia tot per les ungles, perquè li ho havien explicat molt detalladament

saber (alguna cosa) pel cap dels dits

saber quin pa hi donen SV, tenir experiència de les dificultats o dels sofriments que cal passar en alguna situació o circumstància (EC)

No va a la festa gaire content perquè ja sap quin pa hi donen

saber el pa que s’hi dóna, haver menjat a set hostals i begut a deu tavernes

saber quin peu calça SV, conèixer bé algú / saber quin és el seu caràcter, especialment quins són els seus defectes (EC, *)

Abans de proposar-li aquest acord, procura saber quin peu calça; has d’estar segur que és una persona formal (R-M)

saber de quin mal pateix, saber de quin peu es dol, saber de quin peu coixeja, saber de quin peu salta, saber la flaca (d’algú), tenir (algú o alguna cosa) apamat, tenir presa la mida (a algú), saber com les gasta, saber de quants de punts se calça

saber de quin peu calça (v.f.), no saber de quina pasta és (ant.)

saber tots els racons SV, conèixer una casa, uns terrenys, i fig., una organització (A-M)

Sap tots els racons de casa seva / Sap tots els racons del partit socialista (També s’usa amb el verb conèixer)

sentir dir (alguna cosa) SV, tenir coneixement d’allò que es comenta sobre aquesta cosa, d’allò que se’n diu (IEC)

He sentit dir que vindràs de vacances amb nosaltres

sentir parlar (d’alguna cosa)

sentir a dir (alguna cosa) (v.f.)

sentir parlar (d’alguna cosa) SV, tenir un coneixement superficial d’alguna cosa (IEC)

Heu sentit parlar de l’energia solar? / Què ha passat exactament? He sentit parlar d’alguna cosa, però en desconec els detalls (IEC, *)

sentir dir (alguna cosa), saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes i no saber on

sentir a parlar (d’alguna cosa) (v.f.)

tenir (algú o alguna cosa) apamat SV, haver mesurat, conèixer les peculiaritats d’algú o d’alguna circumstància / conèixer molt bé / conèixer a fons (R-M, IEC)

Ja té el projecte ben apamat / Aquest negoci no pot fallar; ja el tenim ben apamat i totes les pegues estan previstes / Ja fa temps que té ben apamada la seva nova secretària (També s’usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (*, R-M, *)

saber de quin mal pateix, saber de quin peu coixeja, saber de quin peu es dol, saber de quin peu salta, saber la flaca (d’algú), saber quin peu calça, tenir presa la mida (a algú), tenir l’ham agafat

tenir esversada (alguna cosa) (p.ext.), tenir (alguna cosa) pel cap dels dits (p.ext.)

tenir coneguda (amb algú) SV, conèixer aquella persona, tenir-hi relació (A-M)

Tens coneguda amb en Tal? —N’hi tenc poca / Si vostès tenen coneguda amb s’alcalde (A-M)

tenir franquesa (p.ext.), tenir molta coneguda (p.ext.)

[Mall., Men. (A-M)]

tenir esment (d’alguna cosa) SV, adonar-se d’alguna cosa, tenir-ne notícia (A-M)

Avisa’m quan tinguis esment de la importància de l’accident / Quan en va haver esment, ja no hi podia fer res (També s’usa amb el verb haver)

prendre esment (d’alguna cosa) (p.ext.)

tenir franquesa SV, tenir amistat o coneixença suficient amb algú per a poder parlar-li francament, sense encongiments, sense compliments, sense reserves, etc. (IEC)

Tenia franquesa amb ell com per a poder parlar-li sincerament / L’hi demanaré a ell, li tinc prou franquesa (També s’usa amb el quantificador prou en posició prenominal)

tenir coneguda (amb algú) (p.ext.)

tenir l’ham agafat SV, tenir el fil d’un assumpte, posseir-ne el secret o la pista (A-M)

Sobre aquest tema ja tenim l’ham agafat. No us amoïneu, tot anirà bé

tenir (algú o alguna cosa) apamat

tenir molta coneguda SV, conèixer molta gent, estar molt relacionat (A-M)

És un noi que té molta coneguda; tothom el saluda pel carrer

tenir coneguda (amb algú) (p.ext.)

tenir notícia de SV, estar assabentat (R-M)

Quan vaig anar a presentar-li la meva dimissió, ell ja en tenia notícia (R-M)

tenir llengua (d’alguna cosa)

tenir notícies de (v.f.), fer sabedor (algú, d’alguna cosa) (inv.)

tenir presa la mida (a algú) SV, saber les peculiaritats d’algú (R-M)

Ja li tenen ben presa la mida i saben que és un babau; mira com l’han ensorrat! (R-M)

saber de quin mal pateix, saber de quin peu coixeja, saber de quin peu es dol, saber de quin peu salta, saber la flaca (d’algú), saber quin peu calça, tenir (algú o alguna cosa) apamat, saber com les gasta

tenir (alguna cosa) vista i coneguda SV, no ésser cap novetat (R-M)

Tinc aquella recepta vista i coneguda; no em ve pas de nou llegir-la / Tot el que dius ja ho sé; ja ho tinc vist i conegut; jo esperava una altra solució (*, R-M)

ésser camí fressat

treure l’entrellat (d’alguna cosa) SV, desxifrar l’enigma, adquirir coneixença clara, resoldre un misteri / arribar a conèixer una cosa complicada (A-M, Fr)

He intentat treure l’entrellat d’aquella novel·la tan complicada, però encara no me n’he sortit

treure (alguna cosa) en clar, treure l’aigua clara (d’alguna cosa)

estar a la raó (p.ext.), al fons de (p.ext.)

veure-li la tela (a algú) SV, veure quina és la intenció oculta d’algú (A-M)

La seva intenció és regalar-li un gat pel seu aniversari, li veig la tela

afinar-li la tela (a algú)