donar-li entenent (alguna cosa, a algú) SV, fer comprendre alguna cosa a algú, convèncer-l’en / fer entendre, persuadir (IEC, A-M)

Entre tots li vàrem donar entenent d’anar a cal metge / Per molt que li diguis, no li donaràs entenent que ho faci (R-M, IEC)

→ fer-li cabre (alguna cosa) al cap (a algú)

▷ fer-li entenent (alguna cosa, a algú) (p.ext.), voler dir (p.ext.)

dur (algú) a cavalcador SV, fer entendre la raó a algú (IEC)

Està ben entestat en una posició equivocada, però amb paciència crec que el durem a cavalcador / De vegades costa portar la gent a cavalcador i cal esmerçar-hi molt de temps (També s’usa amb el verb portar) (R-M, *)

▷ menjar-li l’olla (a algú) (p.ext.)

dur (algú) a escoltar es sermó SV, induir algú hàbilment a fer allò que espontàniament o per propi gust no hauria fet (R)

M’hi han duit a escoltar es sermó (També s’usa amb la forma dur (algú) a sentir es sermó) (R)

[Mall.]

fer callar (algú) SV, en una discussió, convèncer algú / en una discussió, deixar-lo sense arguments, convèncer-lo (IEC, EC)

Amb els motius que tenia i ben argumentats per força l’havia de fer callar

▷ tancar la boca (a algú) (p.ext.)

fer-li cabre (alguna cosa) al cap (a algú) SV, fer entendre alguna cosa a algú, convèncer-l’en

Fins que no m’ha fet cabre aquesta idea al cap, no ha parat / M’ha estat molt difícil fer-li cabre al cap que te’n vas

→ ficar-li (alguna cosa) al pap (a algú), donar-li entenent (alguna cosa, a algú)

▷ no cabre-li al cap (a algú) (p.ext.), ficar-li (alguna cosa) coll avall (a algú) (p.ext.)

ficar-li (alguna cosa) al cap (a algú) SV, fer comprendre (Fr)

Qui t’ha ficat aquesta idea al cap? Qui ha tingut la traça de convèncer-te? / Li ha ficat al cap que la millor solució és casar-se / Qui us ha fotut al cap que havíem quedat a les sis, quan jo us esperava a les set? (També s’usa amb el verb fotre)

→ ficar-li (alguna cosa) al pap (a algú), omplir-li el cap (d’alguna cosa, a algú)

▷ treure-li (alguna cosa) del cap (a algú) (ant.), menjar-li l’olla (a algú) (p.ext.), menjar-li el coco (a algú) (p.ext.), ficar-li (alguna cosa) coll avall (a algú) (p.ext.), inflar el cap (a algú) (p.ext.)

ficar-li (alguna cosa) al pap (a algú) SV, fer creure, entendre (R-M)

Li han ficat al pap que ell pot ésser president i ja no pensa en altra cosa (R-M)

→ fer-li cabre (alguna cosa) al cap (a algú), ficar-li (alguna cosa) al cap (a algú)

▷ ficar-li (alguna cosa) coll avall (a algú) (p.ext.), rentat de cervell (p.ext.)

ficar-se (algú) a la butxaca SV, convèncer algú / guanyar-se el voler d’una persona (R-M, *)

Sap ficar-se els clients a la butxaca de seguida / Amb les seves paraules se’m va ficar a la butxaca i vaig acabar fent el que ell volia (També s’usa amb el verb fotre)

→ fer-se seu (algú), dur (algú) a cavalcador

▷ tenir (algú) a la butxaca (p.ext.)

■ menjar-li el coco (a algú) SV, convèncer algú a base d’insistència

En Lluc li va menjar el coco a en David perquè anés a Londres i al final ho va aconseguir

→ menjar-li l’olla (a algú), inflar el cap (a algú), omplir-li el cap (d’alguna cosa, a algú), inflar el coco (a algú)

▷ ficar-li (alguna cosa) al cap (a algú) (p.ext.), menjar-se el coco (p.ext.)

■ menjar-li l’olla (a algú) SV, convèncer algú a base d’insistència

Li han menjat l’olla perquè estudiï dret, quan ell realment volia fer belles arts

→ menjar-li el coco (a algú), inflar el cap (a algú), omplir-li el cap (d’alguna cosa, a algú)

▷ ficar-li (alguna cosa) al cap (a algú) (p.ext.), dur a cavalcador (p.ext.), fer-li perdre el cor (a algú) (p.ext.), bufar-li (alguna cosa) a l’orella (a algú) (p.ext.), rentat de cervell (p.ext.)

parlar amb llengua de plata SV, solucionar algun afer oferint diners, no necessàriament amb sentit de suborn (R-M)

No volien vendre la casa; però el comprador ha parlat amb llengua de plata; l’ha pagada tan bé, que s’hi han avingut (R-M)

▷ fer córrer la bruixa (p.ext.)

posar (alguna cosa) davant dels ulls (d’algú) SV, fer comprendre alguna cosa a algú, convèncer-l’en (A-M)

Va posar les seves raons davant dels ulls de la Maria i la’n va convèncer

treure (algú) de dubtes SV, aclarir / fer adquirir a algú certesa sobre allò de què dubtava (R-M, EC)

Amb aquell argument van treure tothom de dubtes / Sort que tu m’has tret de dubtes; ara ja sé quina actitud em cal prendre (També s’usa amb la forma treure d’un dubte) (*, R-M)

▷ treure (algú) de dubte (v.f.), sortir de dubtes (inv.)