CONVENIR

1. anar bé amb allò que requereix l'estat, la situació, d'algú o d'alguna cosa

venir bé (a algú) SV, ésser adequat, útil o eficaç / (alguna cosa) ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada (R-MDIEC1)

Ha vingut bé que vinguessis / Ara no em ve bé d'anar-hi / Aquest clau no va bé; és massa llarg (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb els verbs anar, estar, etc.) (*ECR-M)

venir al cas, com un guant, venir-li dreta mà (a algú), caure bé (a algú), anar al pèl

anar malament (a algú) (ant.), fer bé (de fer alguna cosa) (p.ext.)


2. anar bé, amb el desig, el gust, d'algú

si convé SConj, es diu com a expressió de refrenament d'un desig per consideració de la Providència divina (A-M)

Aquexa empresa navega vent en popa. Que duri, si convé (A-M)


3. estar d'acord, ésser d'un mateix parer

posar-se a to SV, acordar-se / avenir-se a admetre en tot o en part allò que l'adversari sostenia, deixar de barallar-se o de disputar (R-M*)

No li ha costat gens posar-se a to; i mira que és tossut / No em creia convèncer-lo, però de seguida s'ha posat a to i hem pogut entendre'ns (R-M)

posar-se a la raó, estar d'acord amb