CONVENIR
caure bé (a algú) SV, ésser còmode, avinent (a algú) (A-M)
Mai no cau bé anar a treballar en dissabte / Quan et caigui bé en parlem (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)
ésser cosa (de fer alguna cosa) SV, convenir, ésser oportú (EC)
Seria cosa de fer-los veure que han de treballar / An el jovent català... seria cosa de fer-li prendre esment (Només s'usa en tercera persona del singular) (EC, A-M)
→venir bé (a algú), ésser qüestió (de fer alguna cosa), fer bon joc
■ fer bé (de fer alguna cosa) SV, ésser oportú, convenient
Faràs bé d'anar al metge i que et miri aquest genoll
fer bon joc SV, actuar de manera convenient als propòsits del qui obra (A-M)
Dix lo prebost de Tarragona: Senyor, volets que facem bon joch? (A-M)
venir bé (a algú) SV, ésser adequat, útil o eficaç / (alguna cosa) ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada (R-M, DIEC1)
Ha vingut bé que vinguessis / Ara no em ve bé d'anar-hi / Aquest clau no va bé; és massa llarg (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb els verbs anar, estar, etc.) (*, EC, R-M)
→venir al cas, com un guant, venir-li dreta mà (a algú), caure bé (a algú), anar al pèl
▷anar malament (a algú) (ant.), fer bé (de fer alguna cosa) (p.ext.)
si convé SConj, es diu com a expressió de refrenament d'un desig per consideració de la Providència divina (A-M)
Aquexa empresa navega vent en popa. Que duri, si convé (A-M)
estar d'acord amb SV, haver-hi acord entre diferents persones, entendre's, consentir, reconèixer (amb altres) (DIEC1)
Tots els membres del jurat estan d'acord amb el fiscal / Tots hi estan d'acord (El complement és opcional)
▷posar (algú) d'acord (p.ext.), ésser de raó (p.ext.), de comú acord (p.ext.)
no tenir res a dir SV, convenir en quelcom / no tenir res a objectar (R-M, DIEC1)
Em sembla bona la decisió que has pres, no hi tinc res a dir
→tenir (alguna cosa) per bé, no tornar mot
▷tenir (alguna cosa) a dir (ant.), haver-hi (alguna cosa) a dir (ant.)
posar-se a to SV, acordar-se / avenir-se a admetre en tot o en part allò que l'adversari sostenia, deixar de barallar-se o de disputar (R-M, *)
No li ha costat gens posar-se a to; i mira que és tossut / No em creia convèncer-lo, però de seguida s'ha posat a to i hem pogut entendre'ns (R-M)