CONTENT

anar cua dreta SV, sentir-se satisfet de si mateix / anar satisfet, confiat de si mateix (R-M, IEC)

D’ençà de l’èxit obtingut va cua dreta i es pensa que tothom l’admira / Va guanyar el primer premi i ara va cuadret (També s’usa amb la forma anar cuadret) (R-M, *)

no veure-hi de cap ull, engreixar-se de content

anar coa baixa (ant.), anar-se’n amb la cua entre cames (ant.), fregar-se les mans (p.ext.), amb el coll dret (p.ext.)

anar coa dreta (Mall.)

boig de content SA, content / molt content (Fr, *)

La Laura està boja de contenta perquè l’han agafat per a una nova feina

boig d’alegria, alegre com un picarol

caure-li la bava (a algú) (p.ext.)

cara de bon any SN, la cara que mostra alegria, optimisme, satisfacció / mostrar-se satisfet (*, R-M)

Quan vaig veure que tenia cara de bon any, ja vaig endevinar que les coses li anaven bé (R-M)

cara de Pasqua

cara de pomes agres (ant.), cara de Divendres Sant (ant.), cara de mal atzar (ant.), cara de mal conhort (ant.), lluir-li el pèl (a algú) (p.ext.), cara de maig (p.ext.)

cara de Pasqua SN, la (cara) que mostra alegria / cara de satisfacció / la (cara) que expressa alegria i optimisme (R-M, IEC, A-M)

Quina cara de Pasqua feren tots quan se’ls parlà de fer festa! / Fa cara de Pasqua; es nota que està content / Té cara de bona Pasqua perquè fa pocs dies que ha tingut un fill (També s’usa amb la forma cara de bona Pasqua) (R-M, *, *)

cara de bon any

cara de pasqües (v.f.), cara de pomes agres (ant.), cara de fàstic (ant.), cara de Divendres Sant (ant.), cara de mal atzar (ant.), cara de mal conhort (ant.), cara de maig (p.ext.)

caure-li la bava (a algú) O, complaure’s en la consideració de quelcom / sentir una gran complaença veient o sentint alguna cosa (R-M, IEC)

Quan mira els seus néts li cau la bava; n’està joiós (R-M)

llepar-se’n els bigotis (p.ext.), boig de content (p.ext.)

content com un gos amb un os SA, content / expressió usada per a indicar que algú està molt content, satisfet (R-M, *)

En rebre aquella notícia es va posar content com un gos amb un os (R-M)

més content que un gos amb un os, content com un nen amb sabates noves

divertir-se com un gos amb un os (p.ext.)

content com un nen amb sabates noves SA, expressió usada per a indicar que algú està molt content

Des que li han dit que anirà de vacances a la platja, està content com un nen amb sabates noves

content com un gos amb un os

divertir-se com un gos amb un os (p.ext.)

content com unes pasqües SA, expressió usada per a expressar una gran alegria (EC)

Des que té feina està content com unes pasqües, cada dia arriba a casa cantant / Últimament sembla que tot li va més o menys bé perquè està alegre com unes pasqües (També s’usa ometent l’adjectiu i amb la forma alegre com unes pasqües)

més content que unes pasqües

saltar d’alegria (p.ext.), ballar amb un peu (p.ext.)

engreixar-se de content SV, sentir molta satisfacció (R-M)

Si li dius que ha guanyat el concurs s’engreixarà de content / Quan li van anunciar la victòria, es va engreixar de content (R-M)

no veure-hi de cap ull, anar cua dreta, saltar d’alegria

estar de festa SV, estar molt content (A-M)

En Joan, des que li van dir que seria pare, està de festa

més content que un gínjol

ballar amb un peu (p.ext.), fer festa grossa (p.ext.), fer festa major (p.ext.)

fregar-se les mans SV, mostrar-se satisfet / sentir satisfacció per una cosa que està a punt d’esdevenir-se i de la qual espera treure profit (R-M, EC)

Amb la perspectiva d’aquells guanys, ja es fregava les mans / Em sembla molt incorrecte que et freguis les mans per la seva derrota (R-M)

anar cua dreta (p.ext.), fer festa grossa (p.ext.)

més alegre que una missa amb orgue SA, [estar] molt content (A-M)

Des que sap que serà pare està més alegre que una missa amb orgue

més content que un gat amb dues rates, més content que un gínjol, més content que un gos amb un os, més content que unes pasqües

més content que un gat amb dues rates SA, locució que serveix per a expressar que un té gran alegria (A-M)

La Cristina està més contenta que un gat amb dues rates perquè li han admès el projecte / Li han comprat una joguina nova i ara està més content que un gat amb una rata (També s’usa amb la forma més content que un gat amb una rata)

no cabre a la seva pell (algú), més content que un gos amb un os, més content que un gat amb un lleu, més alegre que una missa amb orgue, més content que un gínjol, més content que unes pasqües

més content que un gínjol SA, molt content, eixerit, trempat (IEC)

La Núria i l’Antònia vénen més contentes que un gínjol perquè han aprovat les proves d’accés al mòdul de formació

no cabre a la seva pell, estar de festa, més alegre que una missa amb orgue, més content que un gat amb dues rates, més content que un gos amb un os, més content que unes pasqües

més eixerit que un pèsol (p.ext.)

més content que un gos amb un os SA, [estar] molt content, satisfet (EC)

Des que li van comprar un ordinador està més contenta que un gos amb un os

més content que un gat amb dues rates, content com un gos amb un os, més content que un gat amb un lleu, més alegre que una missa amb orgue, més content que un gínjol, més content que unes pasqües, alegre com un picarol

divertir-se com un gos amb un os (p.ext.)

més content que unes pasqües SA, molt content / expressió usada per a expressar una gran alegria (R-M, IEC)

Li van donar dos duros, i el pobre vailet va marxar més content que unes pasqües / L’han fet fix a la feina i està més alegre que unes pasqües (També s’usa amb l’adjectiu alegre) (R-M, *)

boig d’alegria, content com unes pasqües, alegre com un picarol, alegre com un pinsà, més alegre que una missa amb orgue, més content que un gat amb dues rates, més content que un gínjol, més content que un gos amb un os

no cabre a la pell (d’alguna cosa) SV, sentir-se molt satisfet / estar molt content i fer-ne demostració / estar orgullós d’alguna cosa, ple de satisfacció (R-M, EC, EC)

Quan va guanyar el premi, no cabia a la pell de satisfacció / Va arribar que no cabia a la pell: estava molt content (S’usa normalment amb els noms alegria, goig, satisfacció, etc. com a complement de la preposició. El complement es pot ometre) (R-M, *)

no cabre a la seva pell

saltar d’alegria (p.ext.)

no cabre a la seva pell SV, estar ple d’orgull, de satisfacció (IEC)

Quan li van donar el premi no cabia a la seva pell; estava molt content (També s’usa amb les altres formes del possessiu)

no veure-hi de cap ull, no cabre a la pell (d’alguna cosa), més content que un gínjol

tenir els alegrois (p.ext.)

no veure-hi de cap ull SV, estar boig de satisfacció / estar molt content (IEC, EC)

No hi veu de cap ull de tan feliç que està d’haver guanyat a la rifa / Tothom l’afalagava per haver guanyat la cursa, i ell no s’hi veia de cap ull; no s’ho hauria esperat (R-M)

no saber on posar els peus, engreixar-se de content, anar cua dreta, no cabre a la seva pell, no saber on posar els peus

tenir bon vi SV, reaccionar bé quan s’està embriac / estar de bon humor després de beure molt de vi (R-M, A-M)

Ha begut molt, però té bon vi; no para de fer broma

tenir mal vi (ant.)