mossegar-se els llavis SV, retenir-se per no dir allò que es pensa / retenir-se el riure, el parlar, de despit, de ràbia (R-M, IEC)

Jo t’aconsello que et mosseguis els llavis; sempre ets tu sol qui dóna la cara (R-M)

→ mossegar-se la llengua, retenir la llengua, empassar-se la saliva

▷ tirar llamps i pestes (ant.), anar-se’n de la llengua (ant.), mesurar les paraules (p.ext.)

mossegar-se la llengua SV, reprimir-se per no parlar (EC)

Quan té ganes d’insultar algú no es mossega la llengua; diu tot el que li passa pel cap (R-M)

→ mossegar-se els llavis, retenir la llengua, empassar-se la saliva

▷ tirar llamps i pestes (ant.), anar-se’n de la llengua (ant.), engegar (alguna cosa) l’una darrere l’altra (ant.), mesurar les paraules (p.ext.)

no saber quin Déu deté (algú) SV, expressió que hom usa per a manifestar que no es decideix a actuar violentament tot i tenir motius per a fer-ho (EC)

Quan algun client li diu que no el pot pagar, no sap quin Déu el deté / L’hauria d’haver estomacat; no sé quin Déu m’ha detingut / No sabíem quin Déu va detenir la Maria a l’hora de marxar de viatge

retenir la llengua SV, evitar de parlar massa (R-M)

És una persona que sap retenir la llengua i mai no xerra més del compte

→ mossegar-se la llengua, mossegar-se els llavis, empassar-se la saliva

▷ anar-se’n de la llengua (ant.), afluixar la llengua (ant.), deslligar-li la llengua (a algú) (inv.), tenir les dents llargues (ant.), estirar la llengua (a algú) (p.ext.), perdre els estreps (p.ext.), mesurar les paraules (p.ext.)