CONFORME
d’acord SP, expressió de conformitat / amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar (R-M, IEC)
Ho vols així? D’acord! Ja ho faré (R-M)
→ està bé, està dit
està bé O, expressió que indica conformitat (R-M)
Cal anar-hi demà? Està bé; ja em diràs a quina hora / Vols que demà vingui? Va bé, vindré a les nou del matí (També s’usa amb la forma va bé) (R-M, *)
→ d’acord, està dit
venir bé (a algú) SV, estar d’acord amb alguna cosa (R-M)
Si ve bé a tothom, farem la reunió divendres / Vam proposar-li d’anar al teatre plegats, però a ell no li va venir bé / Si us va bé, veniu a sopar a les nou (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial i amb els verbs anar, estar, etc.)
→ veure de bon ull