COMPLIR

1. executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.)

cobrir l'expedient SV, sortir del compromís / fer alguna cosa per pura fórmula, sense prendre-la seriosament (R-M, A-M)

De tot el que va prometre sols ha fet quatre coses sense importància per cobrir l'expedient i acontentar-nos (També s'usa amb el verb omplir) (R-M)

→sortir del pas, quedar bé

fer la santa voluntat (d'algú) SV, complir el que algú altre ha demanat o exigit amb impaciència o irritació

Tothom ha de fer la teva santa voluntat / Fes-me la santa voluntat d'arribar puntual (DIEC1, *)

quedar bé SV, complir els compromisos contrets, comportar-se educadament / obrar d'acord amb l'obligació o amb la correcció en el tracte amb altri (DIEC1, EC)

No els conec gaire, però com que m'inviten a la boda, encara que no hi vagi, els faré un regalet per quedar bé / Si li portes flors quedaràs molt bé (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (R-M, EC)

→sortir del pas, fer un bon paper, quedar com un senyor, tenir paraula, cobrir l'expedient

▷quedar malament (ant.)


2. fer el propi deure, les pròpies obligacions

3. atènyer (una edat determinada)

fer els anys SV, arribar (algú) a la data en què es compleixen anys de la seva naixença (EC)

Tu fas els anys dos dies després que jo / Faig els anys el 27 de gener / Jo faig els anys el febrer i tu? (També s'usa amb un numeral en posició prenominal) (R-M, EC, *)

▷fer anys (v.f.), haver doblegat (tants) anys (p.ext.)