COMPLIR

1. executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.)

aguantar la paraula SV, mantenir el que s’ha dit (R-M)

Ho va prometre i aguanta la paraula malgrat que ara no està en condicions favorables / Estigues ben segur que si t’ho va prometre aguantarà la paraula; és un home molt complidor (R-M)

mantenir la paraula, tenir la paraula

faltar a la seva paraula (ant.), trencar la paraula (ant.), donar la seva paraula (a algú) (p.ext.), engatjar la seva paraula (p.ext.)

cobrir l’expedient SV, sortir del compromís (R-M)

De tot el que va prometre sols ha fet quatre coses sense importància per cobrir l’expedient i acontentar-nos (R-M)

sortir del pas, quedar bé

fer el seu paper SV, complir algú la funció que li han encomanada, sobretot si conté quelcom de ficció, d’engany (A-M)

No pateixis pel Joan: farà el seu paper i no ens deixarà plantats

fer comèdia (p.ext.), fer el paper de (p.ext.), mantenir la paraula (p.ext.), fer el paper (p.ext.)

fer honor (a alguna cosa) SV, complir allò a què s’ha compromès de paraula, per escrit (IEC)

Va prometre-li fer un viatge i ha fet honor a la seva paraula, marxen demà / Amb el pagament fa honor a la seva firma (S’usa normalment amb els noms firma, paraula, signatura, etc. com a complement)

tenir paraula de marxant (ant.), faltar a la seva paraula (p.ext.)

fer la santa voluntat (d’algú) SV, complir el que algú altre ha demanat o exigit amb impaciència o irritació

Tothom ha de fer la teva santa voluntat / Fes-me la santa voluntat d’arribar puntual (IEC, *)

mantenir la paraula SV, complir la paraula donada (EC)

Tal com li havia promès, no li va comentar res sobre aquell problema, va mantenir la paraula / Tot i els problemes que va tenir per a realitzar el projecte, va mantenir la pròpia paraula i el va acabar (També s’usa amb el possessiu propi en posició prenominal)

aguantar la paraula

fer el seu paper (p.ext.), donar la seva paraula (a algú) (p.ext.), engatjar la seva paraula (p.ext.)

quedar bé SV, complir els compromisos contrets, comportar-se educadament / obrar d’acord amb l’obligació o amb la correcció en el tracte amb altri (IEC, EC)

No els conec gaire, però com que m’inviten a la boda, encara que no hi vagi, els faré un regalet per quedar bé / Si li portes flors quedaràs molt bé (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (R-M, EC)

sortir del pas, fer un bon paper, quedar com un senyor, tenir paraula, cobrir l’expedient

quedar malament (ant.)

quedar com un senyor SV, complir degudament / complir els compromisos contrets, comportar-se educadament (R-M, *)

Sense esperar que li demanessin explicacions va disculpar-se i va quedar com un senyor / Si portes postres al sopar quedaràs com un senyor (R-M, *)

quedar bé, portar-se com un senyor, fer un bon paper (a algú)

2. fer el propi deure, les pròpies obligacions

fer la farina blana SV, captenir-se dòcilment, fer bondat (IEC)

Per poder anar de vacances amb els amics va haver de fer farina blana

fer bona farina, fer la farina blanca, fer bonda, anar per bon camí, fer bondat

fer mala farina (ant.)

sortir del pas SV, actuar per compromís (R-M)

Semblava obligat a regalar-li alguna cosa i per sortir del pas li ha comprat uns llibres (R-M)

cobrir l’expedient, quedar bé

per pura fórmula (p.ext.)

3. atènyer (una edat determinada)

fer els anys SV, arribar (algú) a la data en què es compleixen anys de la seva naixença (EC)

Tu fas els anys dos dies després que jo / Faig els anys el 27 de gener / Jo faig els anys el febrer i tu? (També s’usa amb un numeral en posició prenominal) (R-M, EC, *)

fer anys (v.f.), haver doblegat (tants) anys (p.ext.)

haver doblegat (tants) anys SV, (tant o tants anys) haver-los complerts (IEC)

No em qüestionis el que et dic que ja he doblegat cinquanta anys i tinc més experiència que tu

fer els anys (p.ext.)