COMPLIR

1. executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.)

cobrir l'expedient SV, sortir del compromís / fer alguna cosa per pura fórmula, sense prendre-la seriosament (R-MA-M)

De tot el que va prometre sols ha fet quatre coses sense importància per cobrir l'expedient i acontentar-nos (També s'usa amb el verb omplir) (R-M)

sortir del pas, quedar bé

fer la santa voluntat (d'algú) SV, complir el que algú altre ha demanat o exigit amb impaciència o irritació

Tothom ha de fer la teva santa voluntat / Fes-me la santa voluntat d'arribar puntual (DIEC1*)

quedar bé SV, complir els compromisos contrets, comportar-se educadament / obrar d'acord amb l'obligació o amb la correcció en el tracte amb altri (DIEC1EC)

No els conec gaire, però com que m'inviten a la boda, encara que no hi vagi, els faré un regalet per quedar bé / Si li portes flors quedaràs molt bé (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (R-MEC)

sortir del pas, fer un bon paper, quedar com un senyor, tenir paraula, cobrir l'expedient

quedar malament (ant.)


2. fer el propi deure, les pròpies obligacions

3. atènyer (una edat determinada)

fer els anys SV, arribar (algú) a la data en què es compleixen anys de la seva naixença (EC)

Tu fas els anys dos dies després que jo / Faig els anys el 27 de gener / Jo faig els anys el febrer i tu? (També s'usa amb un numeral en posició prenominal) (R-MEC*)

fer anys (v.f.), haver doblegat (tants) anys (p.ext.)