a reveure SP, expressió de comiat temporal / fórmula de comiat d’una separació que hom pot preveure breu (R-M, EC)

Me’n vaig per pocs dies. A reveure! / Ens acomiadàrem amb un afectuós a reveure! (R-M)

→ fins a una altra, ja ens veurem

▷ fins ara (p.ext.)

bon vent SN, es diu quan algú se’n va i volem expressar que no ens sap greu que se’n vagi / expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se’n vagi o que es perdi (A-M, EC)

M’acaben d’anunciar que el director general se n’ha anat de la reunió. Bon vent!

→ bon vent i barca nova, bon viatge

• bon vent et pegue al cul i en popa que no s’encalle (Vinaròs); bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.); bon vent i que no torni (Mall.)

bon vent i que duri SCoord, es diu quan algú se’n va i volem expressar que no ens sap greu que se’n vagi (A-M)

Au, vés-te’n i no tornis: bon vent i que duri

• bon vent et pegue al cul i en popa que no s’encalle (Vinaròs); bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que no torni (Mall.)

[Mall. (A-M)]

bon vent i que no torni SCoord, es diu quan algú se’n va i volem expressar que no ens sap greu que se’n vagi (A-M)

Ben bé si no el veim més. Bon vent i que no torni

• bon vent et pegue al cul i en popa que no s’encalle (Vinaròs); bon vent i foc al cul (Emp., Garrotxa); bon vent i oratge, i mar per córrer (Men.); bon vent i que duri (Mall.)

[Mall. (A-M)]

bon viatge SN, expressió per a manifestar a algú desig de bona travessia quan parteix (A-M)

Que tot et vagi molt bé i bon viatge!

▷ bones vacances (p.ext.)

bona i santa nit SN, fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent (EC)

Bé, me’n vaig a dormir, bona i santa nit!

→ bona nit i bona hora, bona nit, bona nit que Déu nos do

bona nit SN, fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent (EC)

Bona nit, pare. Me’n vaig a dormir (R-M)

→ bona nit i bona hora, bona nit que Déu nos do, bona i santa nit

▷ bon dia i bona hora (ant.), bon dia (ant.)

bona nit cargol SN, expressió usada quan es vol donar per acabada una conversa (IEC)

Ja hem parlat prou de la història d’en Pere, bona nit cargol

→ bona nit viola

bona nit i bona hora SCoord, fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent (EC)

Ja m’ha agafat son i me’n vaig a dormir; bona nit i bona hora (R-M)

→ bona nit, bona nit que Déu nos do, bona i santa nit

▷ bon dia (ant.), bon dia i bona hora (ant.)

bona nit que Déu nos do O, fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent (EC)

Tinc molta son, bona nit que Déu nos do

→ bona nit i bona hora, bona i santa nit, bona nit

▷ Déu ens do bon dia (ant.)

bona nit viola SN, expressió usada quan es vol donar per acabada una conversa (IEC)

Ja estic cansada de parlar sobre la immigració, bona nit viola

→ bona nit cargol

■ bones vacances SN, expressió usada per a acomiadar-se d’algú que se’n va de vacances o que les comença

Vinga, bones vacances; ens tornem a veure el setembre

▷ bon viatge (p.ext.), bon Nadal (p.ext.)

Déu el beneeixi O, quan algú va a emprendre una cosa difícil o d’èxit dubtós, és costum saludar-lo amb alguna frase de les moltes que serveixen per a expressar-li el desig de bona sort o de veure’l protegit per la providència en els seus propòsits (A-M)

Espero que sigui molt feliç, Déu el beneeixi! / Demà se’n van cap a l’Everest? Que Déu els beneeixi (També s’usa amb la forma que Déu el beneeixi)

→ vés en nom de Déu

Déu us empari O, fórmula d’excusa per a no donar almoina / expressió amb què hom dóna comiat a un captaire sense fer-li almoina (R-M, EC)

Tots els pobres que truquen a la seva porta són acomiadats amb un «Déu us empari»; no dóna mai almoina (També s’usa amb la forma que Déu us empari) (R-M)

→ un altre dia, germà

▷ Déu vos empari (v.f.)

estigui bo O, fórmula de comiat (R-M)

Ja se m’ha fet tard, l’he de deixar; estigui bo; fins a un altre dia / Bé, nois; me’n vaig, estigueu bons (Només s’usa en l’imperatiu) (R-M)

→ visqueu molts anys

▷ salut i gràcia, i un duro en la faixa (p.ext.); salut i pessetes (p.ext.)

fins ara SP, expressió de comiat per mitjà de la qual s’indica la intenció de tornar de seguida

Bé, me’n vaig, i torno de seguida. Fins ara!

▷ fins després (p.ext.), fins més tard (p.ext.), a reveure (p.ext.), ja ens veurem (p.ext.), fins aviat (p.ext.)

fins aviat SP, expressió de comiat per mitjà de la qual s’indica el desig de tornar-se a veure aviat

Espero que estigueu bé i fins aviat!

▷ fins ara (p.ext.), fins després (p.ext.), fins més tard (p.ext.)

fins després SP, expressió de comiat per mitjà de la qual s’indica la intenció de veure algú al cap d’una estona

Bé, jo me n’he d’anar: fins després!

→ fins més tard, a reveure, ja ens veurem

▷ fins ara (p.ext.), fins aviat (p.ext.)

fins més tard SP, expressió de comiat per mitjà de la qual s’indica la intenció de veure algú al cap d’una estona

Ens n’anem perquè hem d’anar a comprar, fins més tard!

→ fins després, a reveure, ja ens veurem

▷ fins ara (p.ext.)

ja ens veurem O, fórmula de comiat d’una separació que hom pot preveure breu / no deixarem de veure’ns (*, IEC)

Haig d’anar-me’n perquè, si no, perdré l’autobús. Ja ens veurem

→ a reveure, fins a una altra

▷ fins ara (p.ext.)

passi-ho bé O, expressió de cortesia utilitzada per a acomiadar-se d’algú (IEC)

Passi-ho bé, senyor Mas, fins demà (R-M)

→ que vagi bé

■ que vagi bé O, expressió utilitzada per a acomiadar-se d’algú

—Au, doncs, fins demà! —Que vagi bé!

→ passi-ho bé

vés en nom de Déu O, es diu en acomiadar qualcú (A-M)

Vés en nom de Déu (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu) (A-M)

→ Déu el beneeixi

visqueu molts anys O, fórmula de salutació, d’acomiadament (IEC)

Estic content d’haver-vos retrobat. Cuideu-vos i visqueu molts anys (També s’usa en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu)

→ estigui bo

▷ salut i gràcia, i un duro en la faixa (p.ext.); salut i pessetes (p.ext.)