a entrada (d’algun temps) SP, al començament de / quan comença la primera part d’una cosa, especialment d’un període de temps (R-M, *)

Les orenetes marxen a entrada d’hivern / A entrada del curs, els infants van contents a l’escola (R-M)

→ a l’entrant (d’algun temps), a començament de, a principi de

▷ a l’entrada (d’algun temps) (v.f.), a la darreria de (ant.), a les acaballes de (ant.), al punt (d’algun moment) (p.ext.)

a l’entrant (d’algun temps) SP, al començament d’un període de temps (EC)

A l’entrant del mes de maig (EC)

→ a entrada (d’algun temps), a començament de, a principi de

▷ a entrants de (v.f.), a la darreria de (ant.), a les acaballes de (ant.), al punt (d’algun moment) (p.ext.)

a l’inici de SP, al punt en què comença quelcom / als primers moments (R-M, *)

A l’inici de la primavera encara fa fred / Van discutir-se a l’inici de la festa i van anar-se’n / A l’inici, no hi havia gaires espectadors (El complement és opcional) (R-M, *, *)

→ al començament de, a l’origen de, al principi de

a l’origen de SP, al començament / als primers moments (EC, *)

A l’origen de la nostra relació les coses eren diferents

→ al començament de, a l’inici de, al principi de

a la primera paraula SP, des del començament d’una intervenció oral o escrita

Encara no havia acabat la frase que l’altre, a la primera paraula, ja havia dit que sí

d’entrada SP, des del començament (IEC)

D’entrada ja se’ns va advertir que no tindríem vacances / D’entrada li vaig dir que era un pocavergonya (R-M, EC)

→ d’antuvi, d’arribada, de bon començament, de moment

▷ de primera intenció (p.ext.)