coexistència pacífica SN, fórmula de política i de diplomàcia internacional que propugna l’existència simultània d’estats de sistemes sociopolítics antagònics i el rebuig de la guerra com a mitjà per a resoldre llurs diferències (IEC)

Aquests dos països de règims oposats van pactar una coexistència pacífica de, com a mínim, vint-i-cinc anys

▷ ordre públic (p.ext.)