CLAU

1. peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar

boca de reg SN, clau lateral d’una canonada principal de la xarxa de distribució d’aigües d’una població que forneix l’aigua necessària per a regar carrers (IEC)

La boca de reg estava mal tancada i l’aigua degotava / Creu que abans de construir en aquells carrers s’haurien d’instal·lar les boques de regatge (També s’usa amb la forma boca de regatge)

boca d’incendis (p.ext.)

clau falsa SN, clau feta d’amagat per a obrir la casa o la caixa d’altri / clau que serveix per a obrir o forçar un pany del qual hom no té la clau veritable (IEC, EC)

Els lladres van fer una clau falsa per poder entrar al xalet

clau mestra SN, clau que obre un determinat nombre de panys d’un mateix tipus de mecanisme les claus dels quals no obren més que el seu pany (EC)

Necessito la clau mestra per poder obrir totes les habitacions de l’hotel

2. (fig.) allò que dóna o impedeix l’entrada, el domini, etc.

claus de sant Pere SN, claus simbòliques amb què ha d’ésser oberta la porta del Paradís als humans mitjançant el perdó dels pecats (EC)

Si et continues portant tan malament, mai no guanyaràs les claus de sant Pere

claus del cel

claus del cel SN, claus simbòliques amb què ha d’ésser oberta la porta del Paradís als humans mitjançant el perdó dels pecats (EC)

Aquest noi s’ha guanyat les claus del cel amb el seu comportament; mai ningú no s’havia portat tan bé amb mi

claus de sant Pere

el quid de la qüestió SD, ésser el punt essencial d’algun assumpte

Ara per fi sembla que hem arribat al quid de la qüestió; a veure si centrem una mica el tema

pedra filosofal (p.ext.)

[quid: llatinisme]