CEL
1. part de l’espai que ens apareix com una volta sobre nostre circumscrita per l’horitzó
cel ras SN, cel llis, molt clar, sense núvols (A-M)
La nit es presentava ben clara amb un meravellós cel ras / Vam dormir a cel ras
▷ cel cobert (ant.), estar rodó el cel (ant.), la volta del cel (p.ext.)
2. regió superior que l’home considera com a sojorn de Déu
el regne de Déu SD, el domini de Déu sobre la creació (A-M)
Aquest fet no és possible en el regne de Déu
→ el regne del cel, el sojorn dels justos
▷ foc etern (ant.), nit eterna (ant.), pena eterna (ant.), mort eterna (ant.)
el regne del cel SD, expressió dels Evangelis que constitueix el primer nucli de la predicació de Jesús: la bona nova de la proximitat del regne anunciat pel segon Isaïes i pel salm 96, que havia de començar pel judici de les nacions i per l’alliberament del poble (EC)
Al regne del cel tothom és bo
→ el regne de Déu, el sojorn dels justos
▷ foc etern (ant.), nit eterna (ant.), pena eterna (ant.), mort eterna (ant.)
el sojorn dels justos SD, destí de les persones que practiquen els deures de la religió, el cel (IEC)
Espera anar al sojorn dels justos
→ el regne de Déu, el regne del cel
▷ el sojorn dels justs (v.f.), foc etern (ant.), nit eterna (ant.), pena eterna (ant.), mort eterna (ant.)
les altures SD, el cel; les posicions jeràrquiques molt elevades (A-M)
Al Déu de les altures (A-M)