CEDIR
1. (v. tr.) donar, transferir, renunciant al dret propi
donar la dreta (a algú) SV, cedir la preferència / cedir a algú el costat dret, posar-se a la seva esquerra, especialment per a fer-li honor (R-M, EC)
Sempre acostuma a resoldre-ho tot ell sol, per això m’estranya que aquesta vegada hagi donat la dreta al seu soci (R-M)
▷ donar el braç a tòrcer (p.ext.)
donar part (a algú) SV, cedir a algú una porció d’una cosa que es distribueix (A-M)
Com que havia guanyat molts diners, va donar part a la seva família
→ fer part (a algú)
fer lloc a SV, deixar d’existir o d’actuar alguna persona o alguna cosa i ésser substituïda per una altra (EC)
Va dimitir i així va fer lloc al nou candidat
fer part (a algú) SV, cedir a algú una porció d’una cosa que es distribueix (A-M)
Quan li va tocar la loteria, va fer part als seus amics
→ donar part (a algú)
fer una capa mal tallada SV, fer una transacció, una avinença en què cadascú cedeix una part dels seus drets (A-M)
Els néts van fer una capa mal tallada de l’herència de la seva àvia perquè se’n beneficiés una cosina
▷ deixar-se tallar la capa (p.ext.), deixar-se tallar un pam de sa capa (p.ext.)
perdre la mà SV, en certs jocs de cartes o de fitxes, deixar la preferència, el primer en l’ordre, a un altre dels jugadors (EC)
Jugant timbes de cartes, sempre perdo la mà. Mira que tinc mala sort
posar (alguna cosa) a les mans (d’algú) SV, procurar a algú la possessió d’alguna cosa (IEC)
Va posar el seu cotxe a les mans del seu fill / Ha deixat els discs a les mans del seu germà (També s’usa amb el verb deixar)
▷ ésser a les mans (d’algú) (inv.), tenir (algú o alguna cosa) a les seves mans (inv.)
2. (v. intr.) cessar de resistir, renunciar a oposar la pròpia força, la raó, etc.
abaixar veles SV, moderar-se, cedir a l’adversari / cedir (en una discussió, una baralla, etc.) (IEC, EC)
Com que li ho manava el seu cap ha hagut d’abaixar veles i obeir (També s’usa amb els verbs amainar, arriar, etc.)
→ plegar veles, abatre bandera, baixar bandera, ajupir l’esquena, pegar-se un cop a sa barra, abaixar el cap, abaixar calces
▷ abaixar la cresta (p.ext.), afluixar la corda (p.ext.)
abatre bandera SV, cedir, cessar de resistir al que un altre mana o demana (A-M)
Van comprendre que el seu parer no seria acceptat i van abatre bandera abans de fer-lo públic / Com que no tenien res a fer en aquell assumpte van decidir abatre bandera / Abans de barallar-s’hi va preferir rendir bandera (També s’usa amb el verb rendir) (R-M, *, *)
→ baixar bandera, abaixar veles, ajupir l’esquena
▷ abatre banderes (v.f.), afluixar la corda (p.ext.)
afluixar la corda SV, aminorar la tensió en un tracte o situació / disminuir la severitat o l’esforç (R-M, EC)
Afluixa la corda, però sense que et prenguin el pèl / Tots dos són intransigents; ni l’un ni l’altre no volen afluixar la corda i continuen renyits / Si no afluixeu la corda l’un i l’altre, no arribareu pas a cap acord (*, R-M, R-M)
→ afluixar les regnes, baixar del burro, donar el braç a tòrcer
▷ ficar la banya en un forat (ant.), abaixar veles (p.ext.), baixar bandera (p.ext.), abatre bandera (p.ext.)
afluixar les regnes SV, deixar de dominar / regir amb menys severitat, donar un xic de llibertat (R-M, EC)
Sempre ha tingut el fill sota el seu domini, però ja és hora que afluixi les regnes i li deixi més llibertat (R-M)
→ afluixar la corda
▷ fermar curt (algú) (ant.), collar els cargols (a algú) (ant.)
ajupir l’esquena SV, cedir a una força major (R-M)
Moltes vegades les circumstàncies t’obliguen a ajupir l’esquena, tant si t’agrada com si no / Malgrat el seu caràcter brusc i dominant, va haver d’ajupir l’esquena davant les censures dels seus superiors (R-M)
→ doblegar l’esquena, abatre bandera, abaixar veles, plegar veles, abaixar el cap
baixar bandera SV, cedir, rendir-se / cedir, cessar de resistir (R-M, EC)
Van comprendre que el seu parer no seria acceptat i van baixar bandera abans de fer-lo públic / Abans de discutir prefereix abaixar bandera (També s’usa amb el verb abaixar) (R-M, *)
→ abatre bandera, abaixar veles, plegar veles
▷ posar peu fiter (ant.), afluixar la corda (p.ext.)
baixar del burro SV, abandonar una actitud de tossuderia (R-M)
Quan discuteixen, sempre és ell qui ha de baixar del burro / Està convençut que té raó i no vol baixar del burro; haureu de cedir vosaltres (També s’usa amb el nom ruc) (*, R-M)
→ afluixar la corda, donar el braç a tòrcer
▷ posar-se de cul a la paret (ant.)
caure de fluix SV, cedir o declarar per distracció una cosa que un altre demana amb astúcia (A-M)
Havia promès que no ho diria, però quan li ho van demanar amb insistència va caure de fluix
→ donar el braç a tòrcer
[Llofriu (A-M)]
donar el braç a tòrcer SV, deixar-se convèncer (R-M)
D’ells dos, qui donarà el braç a tòrcer serà en Miquel / Cap dels dos no vol donar el braç a tòrcer; són tossuts (*, R-M)
→ afluixar la corda, baixar del burro, abaixar el cap, doblegar l’esquena, caure de fluix
▷ posar peu fiter (ant.), donar la dreta (a algú) (p.ext.)
fer la farina blana SV, baixar la veu, ablanir-se; obeir o sotmetre’s per por / obeir per obligació, per por, sotmetre’s (A-M, IEC)
De tot d’una em va donar un mal arrambatge; però quan va veure que jo l’amenaçava, va fer la farina blana (A-M)
▷ passar per l’adreçador (p.ext.)
pegar-se un cop a sa barra SV, haver-se d’afluixar d’una cosa, no poder-la obtenir (A-M)
Si no queda més remei, me pegaré un cop a sa barra. Què hi farem!
→ pegar-se un toc en es morros, abaixar veles, plegar veles
[Mall. (A-M)]
plegar veles SV, moderar-se, desistir d’allò que hom pretenia, cedir a l’adversari (EC)
Com que ja vaig veure que aquell adversari era més fort que jo, vaig plegar veles de bon començament
→ abaixar veles, ajupir l’esquena, tirar el barret al foc, plegar banderes, quedar en terra, pegar-se un cop a sa barra, baixar bandera