arrufar el front SV, cavil·lar / contreure el front en senyal de disgust o de preocupació (Fr, *)

Si el cotxe no té solució, no arrufis més el front, ja en comprarem un altre

→ arrufar les celles

▷ escalfar-se el cap (p.ext.)

arrufar les celles SV, contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de preocupació (A-M)

Vinga, no t’hi capfiquis més, deixa d’arrufar les celles i vés a distreure’t

→ arrufar el front

▷ trencar-se el cap (p.ext.), escalfar-se el cap (p.ext.)

escalfar-se el cap SV, fatigar-se mentalment estudiant alguna cosa (IEC)

Sempre s’escalfa el cap intentant trobar solucions a tots els problemes i després no li serveix de res

→ trencar-se el cap, donar voltes (a alguna cosa), menjar-se el coco

▷ assecar-se-li el cervell (a algú) (p.ext.), tenir por que les barres caiguin (p.ext.), arrufar el front (p.ext.), arrufar les celles (p.ext.)

trencar-se el cap SV, fatigar-se estudiant o pensant, cercant la solució d’un problema (R-M, EC)

Es trencava el cap per saber qui era / No cal trencar-nos el cap per endevinar qui ho ha fet; no ho sabrem mai (També s’usa amb el verb rompre) (Fr, R-M)

→ buidar-se el cap, escalfar-se el cap, donar voltes (a alguna cosa), trencar-se les banyes, esprémer-se el cervell, cremar-se els ulls

▷ rumiar la mostra (p.ext.), fer perdre la son (a algú) (p.ext.), assecar-se-li el cervell (a algú) (p.ext.), tenir por que les barres caiguin (p.ext.), arrufar les celles (p.ext.)