a caprici (d’algú) SP, segons el propi desig, d’una manera capritxosa / sense subjecció a cap norma constant (*, R-M)

Ho hem fet a caprici de la Marta / Aquesta vegada ha vist ben bé que no es pot obrar a caprici i que cal reflexionar i estudiar les qüestions (El complement és opcional) (*, R-M)

→ a gust (d’algú), a lloure

a lloure SP, en llibertat, lliurement, sense subjecció / d’una manera capritxosa (EC, *)

Fa i desfà a lloure / Ja que no vol consells de ningú, que ho decideixi a son lloure i que no demani ajuda després / Sempre fa les coses a lloure, perquè li vénen de gust (També s’usa amb la forma a son lloure) (EC, *, *)

→ a gust (d’algú), a caprici (d’algú), al seu grat, a voluntat (d’algú)

▷ criar-se a la dula (p.ext.), anar a la dula (p.ext.)