CAPGIRAR-SE

1. girar de manera que allà on hi havia el cap hi hagi els peus

fer el pi SV, posar-se de cap per avall amb les mans a terra i els peus enlaire

Avui a gimnàstica he après a fer el pi

fer s’arbre, fer l’arbre de la cama, fer la vertical

fer l’arbreforc (p.ext.)

fer es pi (Mall.)

fer l’arbre de la cama SV, posar-se amb les mans en terra i tot el cos descansant verticalment damunt elles, amb les cames cap amunt (A-M)

Es van passar tota la tarda intentant fer l’arbre de la cama i només ho va aconseguir la Marina

fer s’arbre, fer el pi, fer la vertical

fer l’arbreforc (p.ext.)

fer la figuereta SV, posar-se de mans en terra i cames enlaire (IEC)

Miraven el seu company com feia la figuereta

fer la vertical

fer la vertical SV, posar-se de cap per avall amb les mans a terra i els peus enlaire

Les seves companyes de classe la van ajudar a aprendre a fer la vertical

fer el pi, fer l’arbre de la cama, fer la figuereta

fer l’arbreforc (p.ext.)

fer s’arbre SV, posar-se amb les mans en terra i tot el cos descansant verticalment damunt elles, amb les cames cap amunt (A-M)

Ets al·lots jugaven a fer s’arbre

fer l’arbre de la cama, fer el pi

fer l’arbreforc (p.ext.)

[Men. (A-M)]

2. canviar el curs (d’alguna cosa)

girar-se l’oració per passiva O, evolucionar els esdeveniments de manera que prenguin un camí contrari al que seguien abans / invertir els termes, capgirar (A-M, R-M)

Abans era ell qui manava, però ara s’ha girat l’oració per passiva i ha de fer el que li manen (R-M)

girar-se la truita