fals testimoni SN, delicte consistent a violar el deure de veracitat que tenen l’obligació d’observar els testimonis i els perits en llurs declaracions davant els jutges o els tribunals (EC)

Aquesta afirmació és un fals testimoni; em consta que ell no va fer això que li imputen / Va voler defensar-se amb un fals testimoni, però no se’n sortí / Algú havia comès un fals testimoni perquè les dues versions dels fets eren diferents (També s’usa amb el nom testimoniatge) (R-M, R-M, *)

→ mala veu

mala veu SN, calúmnia / imputació greu i falsa contra algú (R-M, *)

Quan va arribar al poble va córrer la mala veu que era un estafador; però aquesta afirmació no té cap fonament (R-M)

→ fals testimoni