CALLAT

haver perdut la llengua SV, perdre les ganes o el delit de parlar / expressió usada quan roman callat algú, especialment un nen, que hauria de respondre una pregunta, dir alguna cosa (A-MEC)

Des que va perdre el pare, ha perdut la llengua, no parla ni amb els de casa / Tractant-se de defensar el seu veí, ha perdut la llengua; no ens vol dir res en favor seu (*R-M)

haver-se-li menjat la llengua (a algú), haver-se empassat la llengua, no tenir llengua, no badar boca, haver-se-li menjat la llengua el gat (a algú)

haver menjat llengua (ant.), ésser llarg de contants (ant.), enraonar pels envans (ant.), no escopir mentre parla (ant.), quedar tallat (p.ext.), no saber-se treure les paraules de la boca (p.ext.), no tenir boca (p.ext.)

haver-se empassat la llengua SV, expressió usada quan roman callat algú, especialment un nen, que hauria de respondre a una pregunta, dir alguna cosa (EC)

Que t'has empassat la llengua? T'he preguntat quina hora és i encara no m'has contestat

haver-se-li menjat la llengua (a algú), haver perdut la llengua, no tenir llengua, haver-se-li menjat la llengua el gat (a algú)

haver menjat llengua (ant.), enraonar pels envans (ant.), ésser llarg de contants (ant.), no escopir mentre parla (ant.), dur sa llengua esmolada (ant.), lligar-se-li la llengua (a algú) (p.ext.), no tenir boca (p.ext.)