BOCAMOLL
bec moll SN, qui no sap callar res / bocamoll (R-M, DIEC1)
Si et penses que et guardarà el secret, vas llest! Tothom el coneix per bec moll (R-M)
fluix de boca SA, indiscret / bocamoll / dit per a referir-se a algú que no sap callar el que cal / el qui xerra molt (R-M, DIEC1, *, A-M)
No se li pot confiar cap secret; és massa fluix de boca i aviat l'escamparia (R-M)
fluix de llengua SA, [ésser] indiscret / no saber callar el que cal (R-M, DIEC1)
Voldrien que jo fos fluix de llengua i els ho contés tot, però no sabran res de mi (R-M)
→fluix de boca; llarg de llengua; fluix de molles; baix de davant, com sa mula des rector; més callat que ses campanes; tenir es gavatx foradat; no saber tenir res dins es gavatx
fluix de molles SA, que xerra massa (EC)
És massa fluix de molles; no se li pot confiar res
→fluix de boca, fluix de llengua, no saber tenir res al pap, llarg de llengua
[Barc. (A-M)]
llarg de llengua SA, dit per a referir-se a algú que no sap callar el que cal / excedir-se de paraules / parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor (*, EC, A-M)
No li expliquis cap secret, que aquest és llarg de llengua
→fluix de llengua, bec moll, fluix de boca, tenir la llengua llarga, moll de boca, llarg en el parlar
llengua faràs O, ah, que no t'hi atreveixes (SP)
Dius que vols anar-te'n de viatge tot sol? Llengua faràs!
moll de boca SA, indiscret / que tot ho xerra / bocamoll (R-M, DIEC1, EC)
Si vols que tot el poble ho sàpiga, explica-ho a ell. És moll de boca (També s'usa amb la forma moll de llengua)
→fluix de boca; bec moll; llarg de llengua; baix de davant, com sa mula des rector; més callat que ses campanes; tenir es gavatx foradat; no saber tenir res dins es gavatx; la llengua li ha fet mal
■ parlar perquè té boca SV, expressió usada per a indicar que algú sempre emet la seva opinió, fins i tot quan no la hi demanen
En Jaume realment parla perquè té boca! Sempre hi ha de dir la seva!
valent de dents SA, que fingeix valentia / es diu del qui braveja de valentia, i en realitat no és bo sinó per a menjar (per a fer servir les dents) (R-M, A-M)
Sí, és molt valent de dents; si l'escoltes, tot ho cremaria; però en realitat no és capaç ni de defensar els seus drets obertament / Que el veus aquell valent de dents? Ara crida molt i a l'hora de la veritat no té coratge per a res (R-M)
▷fer el pinxo (p.ext.), tenir molta boca (p.ext.), home de paraules (p.ext.)