cara d’agost SN, [tenir, fer] cara de benestant (IEC)

Des que li ha tocat la loteria fa cara d’agost

de bona capa SP, [gent] de casa bona, de bona posició social (A-M)

Són una família de bona capa

→ de bona família, de casa bona, de bona condició

▷ de mitja capa (ant.)

[Val. (A-M)]

donar-se bon verd SV, donar-se bona vida, procurar-se totes les comoditats (A-M)

Els qui busquen eixes condicions de donar-se bon verd / S’ha passat un any donant-se bon verd i li ha anat de conya (A-M, *)

→ viure bé, ésser al món, estar bé, estar com el porc a l’estaca

[Val. (A-M)]

ésser al món SV, viure bé / viure alleradament (R-M, *)

Anirà a fer un viatge de plaer; aquest sí que és al món (R-M)

→ viure bé, donar-se bon verd

estar a cobert SV, en comerç, tenir en dipòsit una suma suficient per a assegurar-se contra les pèrdues o per a fer front a les obligacions / tenir en dipòsit una suma suficient per a assegurar-se les pèrdues o per a fer cara a les obligacions (IEC, EC)

Aquest mes el nostre negoci està a cobert perquè hem facturat molt

▷ dur el maneig (d’alguna cosa) (p.ext.), tenir un racó (p.ext.)

estar arreglat (algú) SV, estar en bona posició econòmica (R-M)

No et diré que sigui molt ric, però sí que està arreglat; té dues bones finques de regadiu / Amb aquest nou càrrec a l’empresa guanya el doble: està arreglat (R-M, *)

→ tenir on posar la mà, estar bé, estar com el porc a l’estaca

▷ no tenir on caure mort (ant.), viure de renda (p.ext.)

estar bé SV, estar en bona situació econòmica, ésser ric (A-M)

Després d’haver-ho passat molt malament econòmicament, sembla que ara ja estan bé / És gent que està molt bé (També s’usa amb el verb anar i amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial) (*, A-M)

→ viure bé, estar arreglat (algú), donar-se bon verd, estar com el porc a l’estaca

[Emp., Bal. (A-M)]

estar com el porc a l’estaca SV, estar en molt bona situació, fruint de tots els avantatges o privilegis (A-M)

En Joan està com el porc a l’estaca, no té preocupacions de cap mena i ara se’n va de vacances a Cuba

→ lluir-li el pèl (a algú), estar arreglat (algú), donar-se bon verd, estar bé

estar com un rei SV, estar molt bé, amb gran comoditat, amb abundància de benestar (A-M)

A casa teva hi estic com un rei; ja hi vindré més sovint

▷ com a cal sogre (p.ext.)

estar dalt la roda SV, estar en molt bona posició econòmica i social (A-M)

A partir del moment que vaig ascendir a la feina vaig aconseguir estar dalt la roda

fer pans de crostons els arbres O, haver-hi abundor (R-M)

Que no es pensi que els arbres fan pans de crostons, aquí; cal que treballi de valent, si vol guanyar-se la vida (R-M)

→ lligar els gossos amb llonganisses

lligar els gossos amb llonganisses SV, granejar / gaudir de gran abundància i benestar (R-M, EC)

Ve d’un poble molt miseriós i li sembla que ací lliguem els gossos amb llonganisses, però ja ho anirà veient i es desenganyarà / Però que us penseu que aquí lliguem els gossos amb llonganisses; cal que evitem malversaments / En aquella casa passen per una bona època i fermen els gossos amb llonganisses (També s’usa amb el verb fermar) (R-M, R-M, *)

→ nedar en l’abundància, ploure truites, fer pans de crostons els arbres

▷ tirar de veta (p.ext.), no mocar-se amb mitja màniga (p.ext.)

lluir-li el pèl (a algú) O, palesar-se en el vestir, en el tren de vida, etc., en el benestar, la prosperitat, d’algú / ésser patent una millora substancial, especialment en la seva fortuna (IEC, EC)

D’ençà que treballa en aquesta empresa i guanya més diners li llueix el pèl

→ estar com el porc a l’estaca

viure bé SV, viure alleradament (EC)

Ell sí que viu bé, té tots els diners que vol de l’herència del seu pare i no s’ha de preocupar de res / Des que s’ha casat amb ell, viu força bé (També s’usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadverbial)

→ ésser al món

▷ fer vida de burgès (p.ext.), fer vida de canonge (p.ext.), fer la vida del canot (p.ext.), lluir-li el pèl (a algú) (p.ext.)

de mitja capa SP, gent de no gaire bona posició (A-M)

Els seus pares no volien que sortís amb aquell xicot perquè era de mitja capa

▷ de bona capa (ant.), de casa bona (ant.)

[Val. (A-M)]