BENEFICIAR-SE
apretar el manoll SV, procurar treure tot el profit d'un negoci (A-M)
Perquè el negoci funcioni has d'apretar el manoll, i això requereix feina
→munyir la vaca, treure el suc (d'alguna cosa), treure estella (d'alguna cosa), treure partit (d'alguna cosa)
[apretar: mot no registrat al DIEC1]
dur s'aigua an es seu cap-rec SV, atreure cap a si el profit d'alguna cosa (A-M)
Mon pare sap com ho ha de fer per dur s'aigua an es seu cap-rec i aconseguir sempre el que vol
[Mall. (A-M)]
[cap-rec: mot no registrat al DIEC1]
■ escombrar cap a casa SV, actuar en benefici propi
Recordava que la seva mare, abans de morir, sempre li deia que escombrés cap a casa i que pensés en el seu germà petit
→escombrar cap a dintre, portar l'aigua al seu molí, fer anar l'aigua al seu molí
escombrar cap a dintre SV, actuar en benefici propi (R-M)
No esperis que t'afavoreixi en res, aquest home; és dels que escombren cap a dintre; sols procura per a ell (R-M)
→escombrar cap a casa, portar l'aigua al seu molí, fer anar l'aigua al seu molí
fer anar l'aigua al seu molí SV, atreure cap a si el profit d'alguna cosa (A-M)
Ho explica a la seva manera, sempre fa anar l'aigua al seu molí
→portar l'aigua al seu molí, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, dur s'aigua an es seu cap-rec
[Barc. (A-M)]
fer negoci SV, obtenir guanys d'alguna cosa (DIEC1)
Si en lloc de comprar-te un cotxe agafes taxis, encara hi faràs negoci perquè t'estalviaràs el pàrquing i les reparacions (R-M)
▷fer forrolla (p.ext.), fer l'agost (p.ext.), bon negoci (p.ext.), negoci rodó (p.ext.), encendre la candela (p.ext.), fer oli amb dues bigues (p.ext.)
guanyar-hi l'estona SV, obtenir benefici / obtenir bon profit d'un negoci (R-M, A-M)
Si t'ho pots fer tu mateix, hi guanyaràs l'estona perquè ell t'ho cobrarà molt car / Amb aquesta caminada que hem fet avui hi hem guanyat l'estona; segur que ens ha fet profit (R-M, *)
portar l'aigua al seu molí SV, procurar que les coses s'esdevinguin en profit propi (DIEC1)
No han permès que ell intervingués en aquell tracte, perquè ja saben que portaria l'aigua al seu molí i no faria res en benefici dels altres / No sap aprofitar-se de la situació i dur l'aigua al seu molí (També s'usa amb el verb dur) (R-M, *)
→escombrar cap a dintre, escombrar cap a casa, fer anar l'aigua al seu molí
traure suc de les pedres SV, treure profit de les coses més poc profitoses (A-M)
Sap aprofitar totes les ocasions perquè sap traure suc de les pedres
▷treure el suc (d'alguna cosa) (p.ext.), treure partit (d'alguna cosa) (p.ext.)
[Val. (A-M)]
treure eixiu (d'alguna cosa) SV, treure profit d'alguna cosa (A-M)
En es tancó sembràrem figueres, però no n'hem tret ningun eixiu (A-M)
→treure el suc (d'alguna cosa), treure estella (d'alguna cosa), treure partit (d'alguna cosa), munyir la vaca
[Eiv. (A-M)]
treure el suc (d'alguna cosa) SV, explotar alguna cosa / treure'n algun guany, algun profit (R-M, *)
És un bon negoci per qui sap treure'n el suc, però no és gens fàcil de tirar endavant (També s'usa amb el quantificador tot en posició postverbal i amb la forma treure-li el suc (a alguna cosa)) (R-M)
→treure estella (d'alguna cosa), treure partit (d'alguna cosa), treure eixiu (d'alguna cosa), munyir la vaca, apretar el manoll
▷treure suc (d'alguna cosa) (v.f.), treure-li el suc (a algú) (p.ext.), traure suc de les pedres (p.ext.)
treure partit (d'alguna cosa) SV, obtenir benefici / treure profit d'alguna cosa, saber-la fer servir a l'obtenció d'un fi (R-M, DIEC1)
Ell sí que ha sabut treure partit de la seva situació a l'empresa; era encarregat de compres i cobrava moltes comissions dels proveïdors (R-M)
→treure estella (d'alguna cosa), treure el suc (d'alguna cosa), treure eixiu (d'alguna cosa), sucar-hi, treure nyapa (d'alguna cosa), mullar-hi, apretar el manoll, fer-se bons bigotis (d'alguna cosa), aprofitar ses capes caigudes, xupar s'espina (d'alguna cosa)