fer embuts SV, no parlar clar / parlar d’una manera confusa o incompleta (R-M, IEC)

De tan nerviós que estava feia embuts i no acabava de contestar bé (R-M)

→ fer botiges

▷ menjar-se les paraules (p.ext.), lligar-se-li la llengua (a algú) (p.ext.), llengua de pedaç (p.ext.), trencar les paraules (p.ext.), parlar entre dents (p.ext.), llengua de draps (p.ext.)

menjar-se les paraules SV, no pronunciar clarament (R-M)

Quan dicta no l’entén ningú perquè es menja les paraules i s’ha d’endevinar què ha dit / Que no has dinat, que et menges les paraules? Parla clar, home! / Vocalitza bé, si et plau, que sembla que et mengis els mots (També s’usa amb el nom mot) (R-M, R-M, *)

▷ parlar entre dents (p.ext.), fer embuts (p.ext.), fer una explicació de gall dindi (p.ext.), no treure’s les paraules de la boca (p.ext.)

parlar entre dents SV, articular confusament les paraules / parlar de manera que no s’entengui el que hom diu / parlar obrint molt poc la boca, de manera poc intel·ligible, generalment per estar irritat, disgustat, molt preocupat, etc. (R-M, IEC, A-M)

Es nota que està enfadat, perquè parla entre dents / Ha dit alguna cosa entre dents, però no l’he entès (També s’usa amb els verbs botzinar, dir, etc.)

→ dir (alguna cosa) amb mitja boca

▷ fer embuts (p.ext.), menjar-se les paraules (p.ext.)