AVERGONYIR-SE
abaixar el cap SV, sentir vergonya (R-M)
Fill meu, que no hagi mai d'abaixar el cap pel teu comportament / Les males accions del seu marit li feren abaixar el cap (També s'usa amb el verb acotar) (R-M)
→abaixar el front, caure-li la cara de vergonya (a algú), acalar es cap
abaixar el front SV, sentir vergonya, reconèixer-se culpable / humiliar-se, declarar-se vençut o culpable, etc. (R-M, EC)
És un home honrat que mai no ha hagut d'abaixar el front per res (També s'usa amb el verb acalar) (R-M)
→abaixar el cap, caure-li la cara de vergonya (a algú), acalar es cap
acalar es cap SV, empegueir-se, avergonyir-se; obeir; declarar-se vençut (A-M)
Quan sa mestra el va renyar, ell va acalar es cap i no va dir res pus
→abaixar el cap, abaixar el front, caure-li la cara de vergonya (a algú)
[Mall. (A-M)]
caure-li la cara de vergonya (a algú) O, passar molta vergonya (EC)
No sé com no li cau la cara de vergonya de tornar al poble després del que va fer / És un cínic; a un altre li hauria caigut la cara de parlar així (També s'usa amb la forma caure-li la cara (a algú)) (R-M)
no saber on ficar-se SV, avergonyir-se, sentir-se confús / estar molt regirat, no veure manera de fugir (R-M, A-M)
Quan va comprendre el mal efecte que havien causat les seves paraules, no sabia on ficar-se; se sentia realment confús / T'has posat vermell i no sabies on ficar-te, oi? (També s'usa amb els verbs fotre i posar) (R-M, *)
▷anar-se'n amb la cua entre cames (p.ext.), tornar-se de tots colors (p.ext.)
voler fondre's SV, avergonyir-se / sentir molta vergonya (R-M, *)
En veure que havia comès l'error de criticar el gerent davant seu mateix, es volia fondre; no sabia com arreglar-ho (R-M)