amor propi SN, amor a si mateix / estima de si mateix que porta a no deixar-se ultrapassar pels altres, a no fer un mal paper, etc. (R-M, IEC)

Té un excés d’amor propi i això fa que s’ofengui fins per una broma innocent / No li diguis res; el seu amor propi no tolera cap observació / Sembla mentida que s’hagi deixat trepitjar d’aquesta manera pel seu germà, que no té amor propi? (R-M, R-M, *)

→ punt d’honor