ATZAR

a cara o creu SP, sortejant / procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire (R-M, EC)

Ho resoldrem a cara o creu; qui traurà cara començarà / S’ho jugaren tot a cara o creu / Fer-ho a cara o creu (R-M, R-M, Fr)

a palletes (p.ext.), a parells o senars (p.ext.), a l’atzar (p.ext.), a la sort (p.ext.)

a l’endeví SP, mirant d’endevinar, d’encertar alguna cosa (R-M)

No sabia a quina casa vivia i vaig trucar a l’endeví; per sort, vaig encertar-ho; ell mateix va obrir-me la porta (R-M)

a les palpentes

a la ventura (p.ext.)

a palletes SP, [jugar-se alguna cosa] a l’atzar / sortejant (R-M, *)

Per saber qui escombraria, les tres noies s’ho van fer a palletes / Van jugar-se l’única entrada que quedava per al teatre a palletes (R-M, *)

treure busques, fer busques

a l’atzar (p.ext.), a cara o creu (p.ext.), a la sort (p.ext.)

a parells o senars SP, [jugar alguna cosa] a l’atzar / sortejant (R-M, *)

Si no estàs conforme amb la teva part, fem-nos-la a parells o senars. Jo trio senars / Vols que ens ho juguem a parells o senars? (R-M, *)

a cara o creu (p.ext.), a l’atzar (p.ext.), a la sort (p.ext.)

estar en les mans de Déu SV, ésser cosa de l’atzar

S’ha cansat ràpidament. Que acabi la cursa està en les mans de Déu

estar en la mà de Déu (v.f.), estar en mans de Déu (v.f.), beneït sia Déu (p.ext.)

la ruleta russa SD, joc d’atzar que consisteix a posar una sola bala en el tambor d’un revòlver i disparar una persona, o alternativament diverses, apuntant-se a la templa (IEC)

Qui sobrevivia a la ruleta russa era considerat un heroi

volar-se el cap (p.ext.)

per ventura SP, per atzar, especialment usat per a significar que el contingut de la proposició no és pas cert (EC)

Que ets ric per ventura? Doncs per què li dónes tants diners? / Pregunta-li si per ventura no ha trobat el meu llibre (EC, *)

per atzar, tal vegada, per sort, per casualitat

qui l’encerta l’endevina O, expressió per a indicar que hom comença una cosa sense saber si l’acabarà amb èxit o no hi reeixirà (EC)

Tria la casella número tres i, mira, qui l’encerta l’endevina, potser guanyes el premi

si l’encerto, l’endevino

si de cas SConj, si tal cosa s’esdevenia, si ho creieu convenient (IEC)

Si de cas penses venir la setmana entrant, avisa’m / Si de cas ve, no li digueu que ja he arribat (R-M, IEC)

posat que, si és cas que

si per cas (v.f.)

si és cas que SConj, si tal cosa s’esdevenia, si creieu convenient (EC)

Si és cas que el veig, ja li ho comentaré (L’oració subordinada ha d’anar en mode indicatiu)

si de cas

en aquest cas (p.ext.)

si l’encerto, l’endevino O, expressió per a indicar que hom comença una cosa sense saber si l’acabarà amb èxit o no hi reeixirà (EC)

Jo vaig continuar fent-ho, si l’encerto, l’endevino; no sabia exactament com ho volien, però, per sort, va quedar bé (R-M)

qui l’encerta l’endevina