ATURAT
en fatxa SP, fent bracejar les veles d'una nau de manera que unes rebin el vent per la cara de proa i les altres per la cara de popa, per tal que la nau es mantingui aturada (DIEC1)
Han posat en fatxa la nau
estar al paire SV, restar una embarcació aturada amb les veles esteses, a causa de la calma (EC)
No feia vent; així que vam estar al paire durant dues hores (També s'usa amb els verbs quedar, restar, trobar, etc.)
▷posar-se al paire (inv.), navegar a la capa (p.ext.), en fatxa (p.ext.)
punt mort SN, posició de la palanca, del pedal o d'altre dispositiu d'accionament d'un canvi de marxes en la qual l'arbre primari no comunica cap moviment a l'arbre secundari / posició de dues peces articulades en què l'una no pot donar impuls a l'altra (EC, A-M)
És perillós baixar pendents en punt mort
temps mort SN, temps durant el qual una acció mecànica, pneumàtica, elèctrica, etc., és interrompuda o deixa de produir efectes. En el cicle de funcionament d'un motor, el temps mort és anomenat també «punt mort» (EC)
Aquella màquina estava en temps mort
ésser un bleda SV, dit d'una persona no gens espavilada, mancada de vigor, de tremp (EC)
No en farem res, de tu: ets un bleda acabat (També s'usa amb la forma ésser molt bleda) (EC)
→ésser un fava, ésser un lluç (algú), ésser un pallús (algú), ésser un figa, ésser un figa blana, ésser un figa tova, ésser neula
▷ésser una bleda (algú) (v.f.), bleda assolellada (p.ext.), ésser un mussol (algú) (p.ext.)
ésser un enze (algú) SV, dit de la persona aturada, mancada d'iniciativa i d'enteniment (EC)
És un enze, no fa mai res bé / Ets molt enze (També s'usa amb la forma ésser molt enze) (*, EC)
ésser un estaferm (algú) SV, (ésser una) persona aturada, inútil, que fa nosa (EC)
El meu germà és un estaferm: porta dos anys sense fotre res de profit a la vida
→ésser un estaquirot (algú); ésser un mort; ésser un trasto (algú); ésser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya
ésser un estaquirot (algú) SV, (ésser una) persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer / (ésser un) home aturat, ensopit (A-M, Fr)
No hi ha res que el faci moure: és un estaquirot / Sembles un estaquirot, no serveixes per res! (També s'usa amb el verb semblar) (EC, A-M)
→ésser un estaferm (algú), ésser un mort, ésser un trasto (algú), ésser un pallús (algú), no servir ni per fotre ni per fer llum
ésser un fava SV, s'usa de preferència aplicat a una dona aturada, que sembla estar sempre com enfavada / (ésser) fleuma (Fr, EC)
Aquest noi és un fava: no hi ha manera d'espavilar-lo
→ésser un bleda, ésser un lluç, ésser un figa, ésser un figa blana, ésser un figa tova, ésser neula
ésser un lluç (algú) SV, (ésser) curt, parat, que no és espavilat o deseixit (EC)
No pren mai la iniciativa per a res, és un lluç
→ésser un bleda; ésser un fava; ésser rostit de ballestra; ésser com els calàpats, que només veuen allà on boten
ésser un pallús (algú) SV, dit de la persona aturada, curta de gambals (EC)
Aquest xicot és un pallús, a veure quan s'espavila una mica
→curt de gambals, ésser un bleda, ésser un estaquirot (algú), ésser un enze (algú), tenir enteniment de Francina
mancat d'esperit SA, mancat d'energia interior, de coratge davant les dificultats o perills
No té prou empenta per fer aquesta feina, és tímid i mancat d'esperit
→pobre d'esperit, tenir poc esperit, no tenir esperit, anar orella baix, semblar la gusarapa
no saber-se mocar SV, ésser molt ignorant i poc deseixit (R-M)
Com vols que ell t'ho solucioni, si no se sap ni mocar! No té ni coneixements ni traça (R-M)
→no saber on té la cara, no saber ni la «a», no saber fer una «o» amb un cul de got, no saber-se treure la pasta dels dits
semblar la gusarapa SV, tenir el posat feixuc, mancat de vivesa (A-M)
Amb aquesta manera tan poc clara d'expressar-se sembla la gusarapa
→ésser un enze, mancat d'esperit
[Solsona (A-M)]