ATORDIR-SE
cloquejar-li el cap (a algú) O, atordir o atordir-se algú (EC)
Amb tants sorolls em cloquejava el cap / No li diguis tantes coses a la vegada, que li faràs cloquejar el cap, l'atabalaràs (EC, R-M)
▷omplir-li el cap (a algú) (inv.), tenir el cap com un bombo (p.ext.), tenir el cap com una ferrada (p.ext.)
perdre el cap SV, perdre el domini de si mateix / torbar-se mentalment (R-M, DIEC1)
Davant d'aquells insults va estar a punt de perdre el cap, però va saber-se contenir / Mireu de no perdre el cap en cap circumstància; penseu que ben segur que intentaran provocar-vos (També s'usa amb el nom testa) (R-M)
→perdre l'oremus, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny, perdre els estreps, perdre la carta de navegar, perdre els daus, perdre l'enteniment
perdre l'oremus SV, desorientar-se, perdre la memòria o l'esment d'allò que cal fer o dir (EC)
Amb tantes preguntes li varen fer perdre l'oremus i ja no sabia què dir (R-M)
→perdre el cap, perdre el timó, perdre el món de vista, perdre el seny, perdre la brúixola, perdre l'enteniment
▷no saber què s'empatolla (p.ext.)
[oremus: llatinisme]
perdre la brúixola SV, perdre l'orientació, perdre el seny (A-M)
Quan en va fer vuitanta tota la família va notar que començava a perdre la brúixola
perdre la carta de navegar SV, no saber ja on s'és en un afer, etc. (DIEC1)
Amb tant d'enrenou, vaig perdre la carta de navegar
→no saber per on navega, no saber per quin mar navega, perdre el cap
▷saber la carta de navegar (ant.), anar de mal en pitjor (p.ext.)
perdre s'al·leluia SV, perdre el seny, el record d'una cosa (A-M)
Quan caigué, perdé s'al·leluia durant una bona estona