a cient (d’algú) SP, a sabuda de, a coneixença de / tenint coneixement d’alguna cosa (EC, R-M)

El pare ho ha venut a cient de l’hereu, perquè abans li ho ha volgut consultar / Actuà arriscadament a cient dels seus socis (R-M)

→ a sabuda (d’algú), a coneixença (d’algú)

▷ d’amagat (d’algú) (ant.)

al corrent (d’alguna cosa) SP, [estar] assabentat del que passa (IEC)

No cal que em diguis res; els teus germans ja m’han posat al corrent de la situació (S’usa normalment amb els verbs estar, posar, etc. El complement és opcional) (R-M)

→ en antena, estar al cas (d’alguna cosa)

▷ fer cinc cèntims (d’alguna cosa, a algú) (inv.)

amb coneixement de causa SP, sabent tot el referent a una qüestió / [obrar, parlar] sabent bé el que hom fa o diu (R-M, IEC)

Vol actuar amb coneixement de causa i demana tota mena de referències (S’usa normalment amb els verbs actuar, fer, obrar, parlar, etc.) (R-M)

→ a cient

▷ per misses a dir (ant.)

en antena SP, [estar] al corrent / assabentat del que passa (R-M, *)

És inútil que li demanis la seva opinió; no està mai en antena; no sap de què es tracta / L’han posat en antena de les noves condicions laborals (S’usa normalment amb els verbs estar i posar) (R-M, *)

→ al corrent (d’alguna cosa), estar al cas (d’alguna cosa)

haver nassada (d’alguna cosa) SV, tenir notícia d’alguna cosa / haver-ne notícia, pressentiment (Fr, IEC)

Ja n’he hagut nassada que se n’anava (EC)

→ tenir fums (d’alguna cosa)

▷ arribar a orelles (d’algú) (inv.), venir a orelles (d’algú) (inv.)

tenir esment (d’alguna cosa) SV, adonar-se d’alguna cosa, tenir-ne notícia (A-M)

Quan vaig tenir esment d’aquella notícia, vaig començar a emprendre accions legals (També s’usa amb el verb haver)

▷ prendre esment (d’alguna cosa) (p.ext.)

tenir fums (d’alguna cosa) SV, saber alguna cosa vagament, però amb fonament / tenir indicis d’alguna cosa (Fr, IEC)

No va voler anar a la reunió perquè tenia fums del tema que tractarien i era una qüestió que ell volia eludir (R-M)

→ haver nassada (d’alguna cosa)

▷ tenir fum (d’alguna cosa) (v.f.), arribar a orelles (d’algú) (inv.), venir a orelles (d’algú) (inv.)

tenir llengua (d’alguna cosa) SV, tenir informació (R-M)

A través d’un amic vaig tenir llengua de tot el que havia succeït; però ells no me n’havien dit res (R-M)

→ tenir notícia de

▷ donar llengua (d’alguna cosa, a algú) (inv.)

tenir notícia de SV, estar assabentat (R-M)

Aleshores encara no tenien notícia d’aquest complex arqueològic / Quan vaig anar-li a presentar la meva dimissió, ell ja en tenia notícia / Quan va presentar la seva obra no tenia notícia que algú el volia denunciar per plagi (EC, R-M, *)

→ tenir llengua (d’alguna cosa)

▷ tenir notícies de (v.f.), fer sabedor (algú, d’alguna cosa) (inv.)

no estar-ne capaç (d’alguna cosa) SV, no tenir notícia d’alguna cosa

No n’estic gens capaç d’això (També s’usa amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició preadjectival) (A-M)

▷ fer-se capaç (d’alguna cosa) (ant.)

[Bagà (A-M)]