APROFITAR
agafar de passada SV, encontrar algú i aturar-lo per tractar amb ell alguna cosa (A-M)
El director va agafar de passada la professora de matemàtiques pel passadís i li demanà que l'ajudés amb els horaris
agafar de volta encontrada SV, encontrar algú i aturar-lo per tractar amb ell alguna cosa (A-M)
La metgessa va agafar de volta encontrada la infermera i li demanà que curés la ferida del pacient
agafar l'avinentesa SV, trobar casualment algú i aprofitar-se d'aquella ocasió per tractar amb ell qualque assumpte (A-M)
Quan va veure que sa mare cosia, va agafar l'avinentesa i li va demanar que li repassés els pantalons
aprofitar ses caigudes SV, aprofitar les ocasions així com es presenten / aprofitar astutament les ocasions que es presenten (A-M, R)
Hauries de saber aprofitar ses caigudes
→treure partit (d'alguna cosa), aprofitar ses capes caigudes
[Mall. (A-M)]
aprofitar ses capes caigudes SV, aprofitar les ocasions i les badades dels altres per treure'n profit (A-M)
Si saps aprofitar ses capes caigudes, arribaràs enfora
→aprofitar ses caigudes, clavar mossegada (en alguna cosa), no deixar res per verd, fer paret de tota pedra, treure partit (d'alguna cosa)
[Manacor (A-M)]
clavar mossegada (en alguna cosa) SV, aprofitar l'ocasió de beneficiar-se (R-M)
Van clavar mossegada en aquell afer, per veure si en podien treure algun profit / Quan van saber que aquelles terres eren en venda, més d'un va clavar-hi mossegada pensant que les podrien valorar (*, R-M)
fer dos tirs amb una pedra SV, obtenir dos resultats amb una sola gestió (A-M)
Ha anat a la biblioteca perquè havia de tornar un llibre i perquè volia visitar una amiga seva que hi treballa de becària. Així ha fet dos tirs amb una pedra
→matar dos pardals d'un tret, matar dos pardals amb una pedra
fer feix de tot SV, aprofitar-ho tot, no deixar res (A-M)
Aquest noi fa feix de tot: no desaprofita res del que li donen
→fer feix de tota llenya, fer niu de tota brossa, fer paret de tota pedra, no deixar res per verd, ésser una aranya (algú)
fer feix de tota llenya SV, treure profit de tot / aprofitar-ho tot, no deixar res (R-M, A-M)
Ell va progressant i, no se sap com, fa feix de tota llenya / Tota herba li fa feix (També s'usa amb el nom herba) (R-M)
→fer niu de tota brossa, fer feix de tot, fer paret de tota pedra, no deixar res per verd
fer niu de tota brossa SV, treure profit de tot / aprofitar-ho tot, saber fer economies (R-M, A-M)
S'ho ha guanyat tot ell; treballa molt i fa niu de tota brossa (R-M)
→fer feix de tota llenya, fer feix de tot, fer paret de tota pedra, no deixar res per verd
fer paret de tota pedra SV, es diu del qui ho aprofita tot, que no deixa perdre res (A-M)
Ningú no ho diria, però fa paret de tota pedra: és molt estalviador
→fer niu de tota brossa, fer feix de tota llenya, fer feix de tot, no deixar res per verd, aprofitar ses capes caigudes
▷de tota pedra fer paret (v.f.), menjar-se el pa fins a les crostes (p.ext.)
matar dos pardals amb una pedra SV, obtenir dos resultats amb una sola acció (A-M)
Ha baixat a Barcelona perquè havia d'anar al metge i, de passada, ha comprat els regals de Nadal. Ha matat dos pardals amb una pedra
matar dos pardals d'un tret SV, obtenir dos resultats d'una sola gestió (R-M)
Quan vaig a comprar el pa, passo pel quiosc a buscar el diari i, així, mato dos pardals d'un tret / Ja que surts, pots passar a casa del sastre i recollir el meu vestit; i si té el teu a punt per emprovar-te'l, d'un tret mataràs dos pardals (També s'usa amb la forma matar dos pardals d'un sol tret) (*, R-M)
→matar dos pardals amb una pedra, fer dos tirs amb una pedra
menjar-se el pa fins a les crostes SV, aprofitar bé els pocs recursos de què es pot disposar (A-M)
Aquest any haurem de portar el mateix abric i guants dels hiverns anteriors. No ens queda altra que menjar-nos el pa fins a les crostes
▷fer paret de tota pedra (p.ext.), fer feix de tota llenya (p.ext.)
no deixar perdre res SV, aprofitar-ho tot (A-M)
Menja-t'ho tot, no deixis perdre res
no deixar res per verd SV, agafar-ho, aprofitar-ho tot sense excepcions / agafar-ho tot, no fer excepcions (DIEC1, A-M)
A més dels llibres que li donaven, encara ha escorcollat els que quedaven a la pila; no deixa res per verd, aquest! (R-M)
→fer feix de tot, fer feix de tota llenya, fer niu de tota brossa, fer paret de tota pedra, aprofitar ses capes caigudes
no perdre cala SV, no perdre cap ocasió, aprofitar íntegrament el temps (A-M)
Cantant cantant no perd cala (A-M)
[Mall. (A-M)]