ANTIC

d’anys SP, expressió emprada per a indicar que alguna cosa és antiga o té molts anys

És una casa vella, d’anys

de temps

d’abans (p.ext.)

de gran res abans SP, de molt de temps abans (A-M)

La qual ja les sabia de gran res abans (A-M)

temps ha (p.ext.)

de l’any de la catapumba SP, d’un temps molt antic; antigor immemorial; en un temps remot indeterminat

És un balancí de l’any de la catapumba, ja el pots llençar

de l’any de la picor, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la Quica

[catapumba: mot no registrat a l’IEC]

de l’any de la Mariacastanya SP, en temps remotíssim, antany (R-M)

Encara guarda tot un armari ple de roba de l’any de la Mariacastanya, que ja no li servirà mai més / Aquests mobles són de l’any de la Mariacastanya i tenen un gran valor (R-M)

de l’any de la neu, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any de la picor, de l’any vuit, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de l’avior, de l’any de la Quica, del temps d’Adam, de l’any de la catapumba

temps era temps (p.ext.), al temps que les bèsties parlaven (p.ext.), de temps immemorial (p.ext.)

de l’any de la neu SP, (d’un) temps molt passat i imprecís (R-M)

És una història de l’any de la neu, que va passar qui sap quan!

de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la picor, de l’any de les tàperes, de l’avior, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’any de la Quica, del temps d’Adam

de l’any de la picor SP, (d’un) temps molt antic; antigor immemorial / en un temps remot indeterminat (A-M, IEC)

Qui se’n recorda, d’aquell fet! Parles de l’any de la picor! Tots els protagonistes ja deuen ser morts (R-M)

de l’any de la Mariacastanya, de l’avior, de l’any de la neu, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, del temps d’Adam, de l’any de la catapumba

de temps immemorial (p.ext.), al temps que les bèsties parlaven (p.ext.)

de l’any de la Quica SP, d’un temps remot indeterminat

Aquestes sabates són de l’any de la Quica, són molt antiquades

de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la picor, de l’any de la neu, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de l’any de la catapumba

de l’any de les tàperes SP, (d’un) temps molt passat i imprecís (R-M)

Aquest castell ja està enrunat des de l’any de les tàperes. El volien reconstruir, però no comencen mai (R-M)

de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam

de l’any tirurany SP, en temps remotíssim (R-M)

Conserva unes fotografies del poble de l’any tirurany

de l’any de la neu, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam

[tirurany: mot no registrat a l’IEC]

de l’any vuit SP, molt antic (R-M)

Porta un barret de l’any vuit que ja ni se sap de quin color és / Les seves idees són de l’any vuit: per això no ens entén / Aquests vestits són de l’any vuit; es consideren de gran valor (També s’usa amb el numeral tretze) (R-M, R-M, *)

de l’any de la Mariacastanya, de l’antigor, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’avior, del temps d’Adam

de l’avior SP, que forma part del passat, antic

Tot això són coses de l’avior (EC)

de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, del temps d’Adam

de llarga mà SP, de fa molt temps (IEC)

És una qüestió discutida de llarga mà; els meus pares ja me’n parlaven (R-M)

temps ha

de temps immemorial (p.ext.)

de quan els buscalls parlaven SP, d’un temps molt passat i imprecís

Aquest refrany és de quan els buscalls parlaven. No sabria dir-te quant de temps fa que es diu

de quan Judes era fadrí i sa mare festejava

de quan Judes era fadrí i sa mare festejava SP, (alguna cosa) ésser molt antiga (A-M)

Això que ara retreus és de quan Judes era fadrí i sa mare festejava; ja no se’n recorda ningú (R-M)

de quan els buscalls parlaven, de l’any de la Mariacastanya

aquell temps, de la palla en feien fems i dels fems en feien palla (p.ext.); al temps que les bèsties parlaven (p.ext.)

[Llofriu (A-M)]

de temps SP, expressió emprada per a indicar que alguna cosa és antiga o té molts anys

És una amistat de temps

d’anys

d’abans (p.ext.)

de vell SP, que ven mercaderies de segona mà, usades (EC)

He anat a una llibreria de vell a veure si trobava la primera edició de «Solitud»

de segona mà (p.ext.)

del temps d’Adam SP, de fa molt de temps / [ésser] molt antic, vell (R-M, IEC)

Duia un abric del temps d’Adam que li venia llarg fins als peus / Això que s’ha posat a sobre sembla del temps d’Adam (R-M, *)

de l’any de la picor, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior

fer malves SV, ésser una cosa oblidada, que pertany al passat

De què parles! Tot aquell afer ja fa malves; ningú ja no se’n recorda (R-M)

caure-li de la memòria (a algú), tenir (algú o alguna cosa) en l’oblit

restar en l’oblit (p.ext.), jaure en oblit (p.ext.)

fer olor de naftalina SV, expressió amb què hom fa referència a institucions, a ideologies, etc., massa tancades, que no evolucionen (EC)

Aquesta institució en aquests moments fa olor de naftalina, no té cap mena de sentit que continuï existint

més vell que el cagar SA, [ésser] molt vell o molt conegut (R-M)

Ui! Això és més vell que el cagar / Es pensa que ha inventat qui sap què, i el seu sistema és més vell que el cagar (R-M)

més vell que l’anar a peu, més vell que el cagar ajupit, més vell que Adam, més vell que Matusalem, més vell que el mal pa, més vell que el pixar a terra, més vell que el pixar ajupit, més vell que els camins, més vell que l’arna

més vell que el pixar a terra SA, [ésser] molt vell o molt conegut / ésser una cosa molt antiga (R-M, A-M)

Què vols ensenyar-nos? Això és més vell que el pixar a terra / Va treure uns llibres més vells que el pixar a terra (R-M, *)

més vell que el cagar ajupit, més vell que Adam, més vell que el pixar ajupit, més vell que el cagar, més vell que el mal pa, més vell que els camins, més vell que l’escopir a terra

més vell que el pixar en terra (v.f.), més vell que pixar a terra (v.f.)

més vell que el pixar ajupit SA, [ésser] molt vell o molt conegut / ésser una cosa molt antiga (R-M, A-M)

Això que m’expliques ja ho sabia. És més vell que el pixar ajupit

més vell que el pixar a terra, més vell que Adam, més vell que el cagar, més vell que el cagar ajupit, més vell que el mal pa, més vell que el pixar a terra, més vell que els camins, més vell que l’anar a peu, més vell que l’arna, més vell que la picor

vell com els camins SA, vell, antic (R-M)

Això que et sembla que has descobert és vell com els camins; tothom està assabentat d’aquesta feta (R-M)

més vell que els camins