gastar el nom (d’algú) SV, cridar algú contínuament amb el seu nom / expressió usada, generalment en futur, per a manifestar la freqüència amb què algú anomena una altra persona, especialment parlant amb ella (IEC, EC)

No gastis el nom de la teva germana. Para de cridar-la! / Ja vinc, no cal que em gastis el nom / Em gastaràs el nom si el dius tantes vegades / Que em vols gastar el nom de tant cridar-me?

posar-se (algú) a la boca SV, anomenar algú / designar, esmentar-lo pel seu nom (R-M, *)

No li té cap simpatia i si alguna vegada se’l posa a la boca, és per bescantar-lo (R-M)

→ tenir (algú o alguna cosa) sempre a la boca