ANOMENAR

donar el crit (a algú) SV, dir el nom d'algú en veu alta, per a saludar-lo, per a fer-lo sortir o venir, etc. (A-M)

Al passar pel vostre carrer, des de l'entrada vaig donar el crit a la teva dona (A-M)

→fer un crit (a algú)

▷donar crit (a algú) (v.f.), posar-se (algú) a la boca (p.ext.)

[Camp de Tarr. (A-M)]

gastar el nom (d'algú) SV, cridar algú contínuament amb el seu nom / expressió usada, generalment en futur, per a manifestar la freqüència amb què algú anomena una altra persona, especialment parlant amb ella (DIEC1, EC)

No gastis el nom de la teva germana. Para de cridar-la! / Ja vinc, no cal que em gastis el nom / Em gastaràs el nom si el dius tantes vegades / Que em vols gastar el nom de tant cridar-me?

posar-se (algú) a la boca SV, anomenar algú / designar, esmentar-lo pel seu nom (R-M, *)

No li té cap simpatia i si alguna vegada se'l posa a la boca, és per bescantar-lo (R-M)

→tenir (algú o alguna cosa) sempre a la boca

▷fer un crit (a algú) (p.ext.), donar el crit (a algú) (p.ext.)