donar gràcies a Déu SV, expressió usada per a indicar que hom pot felicitar-se d’alguna cosa, que ha tingut sort dins la desgràcia, etc. (EC)

Dóna gràcies a Déu que el teu pare no ho hagi sabut / S’ha mort, però podem donar gràcies a Déu que no ha patit gens (EC)

eixir-li el sol a mitjanit (a algú) O, tenir una sort inesperada / succeir a algú un esdeveniment molt favorable, tenir una sort inesperada / tenir algú una bona sort inesperada (R-M, A-M, EC)

Li ha tocat la loteria, li ha eixit el sol a mitjanit / Estava a punt de plegar el taller, quan li han fet una comanda de milions; a ell sí que li ha sortit el sol a mitjanit! (També s’usa amb el verb sortir) (*, R-M)

→ tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona, tenir llet

▷ pondre-se-li el sol al migdia (a algú) (ant.), pondre-se-li el sol (a algú) (ant.)

[Val. (A-M)]

ésser fill de la polla rossa SV, ésser molt sortat, tenir bona vida, lliure de preocupacions (A-M)

No tinguis por que a ell li posin inconvenients; és fill de la polla rossa; tot li surt bé / No estudia mai i ho aprova tot amb molt bones notes. D’això se’n diu ésser fill de la polla rossa! (R-M, *)

→ pondre-li totes (a algú), mamar-se-les dolces, no haver vist mai es frare darrere sa porta, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona, tenir llet

[Val. (A-M)]

mamar-se-les dolces SV, no haver-se d’afanyar gaire o gens per a gaudir d’un avantatge, d’un profit (IEC)

Si va a treballar a l’estranger, no et creguis que se les mamarà dolces; haurà de suportar molts inconvenients / El meu oncle se les mama dolces: no treballa i cobra ajuts de tot arreu (R-M, *)

→ pondre-li totes (a algú), ésser fill de la polla rossa, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona, tenir llet

néixer amb el pa sota l’aixella SV, comportar, el naixement d’un infant, l’existència dels mitjans que li calen per a viure; néixer a casa rica

La seva carrera professional ha estat un èxit, sembla com si hagués nascut amb el pa sota l’aixella (També s’usa amb les formes néixer amb un pa sota l’aixella, néixer amb el pa sota el braç i néixer amb un pa sota el braç)

→ néixer amb la flor al cul, portar un pa sota l’aixella

néixer amb la flor al cul SV, ésser sortós en tot (R-M)

És un home que només té el mèrit d’haver nascut amb la flor al cul; no té capacitat per a res, i tot li surt bé (També s’usa ometent el verb i amb la forma néixer amb una flor al cul) (R-M)

→ pondre-li totes (a algú), néixer en bona estrella, néixer amb el pa sota l’aixella

néixer en bona estrella SV, néixer amb bona sort (A-M)

Tan bon punt va acabar els estudis de seguida va trobar feina i mai no ha estat a l’atur. Va néixer en bona estrella (També s’usa amb la forma néixer amb estrella)

→ néixer amb la flor al cul

▷ néixer en mala estrella (ant.)

no haver vist mai es frare darrere sa porta SV, vol dir que no han vist les coses tristes i les misèries que es veien antigament (A-M)

¿De què us queixeu si no heu vist mai es frare darrere sa porta? (Sovint s’usa amb l’adverbi encara)

→ ésser fill de la polla rossa

[Mall. (A-M)]

■ passar una bona ratxa SV, passar per una fase favorable

Vam tenir mala sort, però ara estem passant una bona ratxa

→ tenir una bona ratxa, estar de sort

▷ passar per una bona ratxa (v.f.), passar una mala ratxa (ant.), tenir una mala ratxa (ant.)

pondre-li totes (a algú) O, resoldre’s tot favorablement a algú (R-M)

Té raó de viure ben satisfet; fins ara totes li ponen; és l’home de la sort (R-M)

→ mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, ésser fill de la polla rossa, tenir bona estrella, venir-li de cara (a algú), estar de sort

▷ al cel (p.ext.)

portar un pa sota l’aixella SV, néixer a casa rica / comportar, el naixement d’un infant, l’existència dels mitjans que li calen per a viure (A-M, EC)

El Joan no ha tingut mai cap problema perquè va néixer portant un pa sota l’aixella: la seva família és molt rica / Abans es deia que els nens, quan naixien, portaven un pa sota el braç, però molta gent creu que, ara, no és així (També s’usa amb la forma portar un pa sota el braç i amb el verb dur)

→ néixer amb el pa sota l’aixella, néixer amb la flor al cul

tenir bona estrella SV, tenir bona sort (R-M)

Aquesta noia té bona estrella; tot li surt bé (R-M)

→ pondre-li totes (a algú), eixir-li el sol a mitjanit (a algú), ésser fill de la polla rossa, tenir el sant de cara, tenir la bona, tenir llet, estar de sort

▷ tenir mala estrella (ant.), venir-li de cara (a algú) (p.ext.)

tenir el sant de cara SV, estar de sort (IEC)

Té el sant de cara, de seguida que ha acabat la carrera ha trobat feina

→ eixir-li el sol a mitjanit (a algú), ésser fill de la polla rossa, tenir bona estrella, tenir la bona, tenir llet, estar de sort

▷ venir-li de cara (a algú) (p.ext.)

tenir la bona SV, estar de sort / tenir bona sort (R-M, *)

En l’àmbit professional té la bona últimament, aquesta setmana ja ha rebut diverses ofertes de feina / Avui tot ho esguerro; es veu que no tinc la bona (*, R-M)

→ eixir-li el sol a mitjanit (a algú), ésser fill de la polla rossa, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir llet, estar de sort

tenir llet SV, (tenir) sort (EC)

Mira que té llet; sempre guanya quan juguem a les cartes / Has aprovat l’examen perquè has tingut molta llet (També s’usa amb els quantificadors força, molt, etc. en posició prenominal i amb la forma tenir una llet amb valor intensiu) (*, EC)

→ tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona, estar de sort, eixir-li el sol a mitjanit (a algú), ésser fill de la polla rossa

▷ quina llet (p.ext.)

■ tenir més sort que el qui porten a penjar i se li trenca la corda SV, tenir molta sort

Has tornat a aprovar sense estudiar. Tens més sort que el qui porten a penjar i se li trenca la corda (També s’usa ometent el segon terme de la coordinació)

→ tenir més sort que els penjats

▷ tenir més sort que un gos que s’ofega (ant.)

[Val.]

■ tenir més sort que els penjats SV, tenir molta sort

Miquel té més sort que els penjats: li ha tocat la loteria tres voltes

→ tenir més sort que el qui porten a penjar i se li trenca la corda

▷ tenir més sort que un gos que s’ofega (ant.)

[Val.]

■ tenir una bona ratxa SV, passar per una fase favorable

En pocs mesos s’ha canviat el cotxe i ha pogut comprar-se una casa. Té una bona ratxa

→ passar una bona ratxa

▷ tenir una mala ratxa (ant.), passar una mala ratxa (ant.)

■ tocar-li la loteria (a algú) O, ésser afortunat per algun motiu

Quan el vaig conèixer, em va tocar la loteria

→ treure la rifa sense posar-hi

▷ tocar-li la grossa (a algú) (ant.)

treure la rifa sense posar-hi SV, tenir una sort extraordinària, fer un bon negoci casualment i sense haver-s’hi arriscat (A-M)

Aquest noi ha tret la rifa sense posar-hi, casant-se amb aquesta noia / Amb aquest tema que m’han demanat he tret la rifa (També s’usa ometent el complement preposicional)

→ tocar-li la loteria (a algú)