AFORTUNADAMENT

bon goig que SN, expressa la necessitat d'acontentar-se amb quelcom determinat / contents podríem estar si (R-MDIEC1)

Encara que no en sàpiga gaire, bon goig que ens ajudi, pobre noi!, podrem avançar una mica més / Només vaig trobar-hi l'aprenent; però bon goig! vaig poder explicar-li el que volia (El complement es pot ometre) (R-M)

encara gràcies que, encara sort que, encara bo que, sort que, ventura que

encara bo que SA, locució que denota que el mal, el dany, etc., ha estat menor que no hauria pogut ésser / encara menys mal (DIEC1A-M)

Encara bo que hi érem, perquè si no, no sé el que hauria succeït! / Encara bo que el varen poder assistir / Encara bo que ha trobat feina! / No ha tingut febre durant el refredat, encara bo! (El complement és opcional) (A-MA-M**)

encara gràcies que, encara sort que, bon goig que

[Emp. (A-M)]

encara gràcies que SN, expressió amb què hom manifesta satisfacció perquè les coses han succeït o han anat tal com desitjava

Encara gràcies que no s'ha cremat jugant amb foc / Encara gràcies que té la família al seu costat! / —Només s'ha fet mal al braç. —Per la duresa de l'accident, encara gràcies (El complement és opcional)

encara bo que, encara sort que, bon goig que

gràcies que (p.ext.)

encara sort que SN, sortosament / expressió amb què hom manifesta satisfacció perquè les coses han succeït o han anat tal com desitjava (R-M*)

Vaig perdre el rellotge pel camí; encara sort que un noi que venia al meu darrere me'l va recollir / Encara sort que ha pogut arribar a l'hora avui / Ha caigut però no s'ha fet mal, encara sort (El complement és opcional) (R-M**)

encara bo que, encara gràcies que, bon goig que

gràcies a Déu SN, per sort, benauradament / expressió amb què hom manifesta satisfacció perquè per fi s'ha esdevingut alguna cosa que havia esperat llargament, perquè no ha arribat a esdevenir-se alguna cosa que temia, etc. / exclamativament per expressar la satisfacció per haver esdevingut allò que es desitjava (ECECA-M)

Gràcies a Déu, tinc bona gana / Gràcies a Déu! Ja temíem haver de marxar sense veure-'t / Gràcies a Déu que no li ho has dit / Gràcies a Déu que ets comparegut!—me va dir (*R-MECA-M)

per sort, en bona hora, en bona hora ho digui, per fortuna, ja era hora, en nom de Déu, grat sia a Déu