AFLIGIR

trencar el cor (a algú) SV, despertar un viu sentiment de compassió / commoure molt de pena o pietat / produir una gran pena, un dolor moral intens (DIEC1A-MEC)

Els gemecs del ferit trencaven el cor i tothom va córrer a ajudar-lo / Li ha trencat el cor que el nen plorés / Amb aquelles males notícies se li ha trencat el cor (També s'usa amb els verbs partir i rompre) (R-M**)

arribar-li al cor (a algú), tocar el cor (a algú)

travessar-se-li el cor (a algú) (p.ext.), rosegar-li el cor (a algú) (p.ext.)