ACUDIR-SE
■ encendre-se-li la llumeta (a algú) O, oferir-se sobtosament a l'esperit una idea, un pensament, una resposta
Se li va encendre la llumeta i va recordar el nom de la persona que l'havia atès tan correctament
→venir-li a esment (a algú), venir-li a la memòria (a algú), venir-li al cap (a algú), vindre la botifarra a la boca (d'algú)
passar-li pel cap (a algú) SV, acudir-se alguna cosa a algú (DIEC1)
A en Joan, li ha passat pel cap vendre's el cotxe
→passar-li per la barretina (a algú), venir-li l'acudit (de fer alguna cosa, a algú), passar-li per la carabassa (a algú)
passar-li per la barretina (a algú) SV, passar pel cap, acudir una idea (A-M)
Ara li ha passat per la barretina comprar-se un cotxe nou, però no sé com ho farà perquè no té ni un duro / Sempre vol fer el que li passa per la barretina; no escolta ningú (*, R-M)
→passar-li pel cap (a algú), passar-li per la vena (a algú), passar-li per la carabassa (a algú)
passar-li per la carabassa (a algú) SV, agafar una idea, ficar-se al cap (A-M)
M'ha passat per la carabassa d'anar a la feina amb patinet. Així no dependré del transport públic
→passar-li pel cap (a algú), passar-li per la barretina (a algú)
tenir (alguna cosa) a flor de llavis SV, (tenir alguna cosa) a punt de sortir de la boca (EC)
Sempre té una cançó a flor de llavis / Un xiulet que sonà va tallar-li la paraula a flor dels llavis (EC, A-M)
tenir-ne una per dir SV, tenir acudits (R-M)
Si vols que t'ho digui, em cansa una mica, això que sempre en tingui una per dir / En Joan sempre en té una per dir; això fa que l'anar d'excursió amb ell sempre resulta divertit (També s'usa amb la forma tenir-ne una per explicar) (R-M)
▷dir sempre l'última paraula (p.ext.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.), dir-ne una de les seves (p.ext.)
venir-li a boca (a algú) SV, acudir-se-li de dir (a algú) / ocórrer-se a dir (Fr, DIEC1)
No li va venir a boca res per excusar-se i va acotar el cap / Davant les seves amenaces no em va venir a boca de recordar-li les seves responsabilitats / Sempre diu el primer que li ve a boca; hauria de pensar millor el que diu (R-M, R-M, *)
→venir-li a esment (a algú), venir-li a la llengua (a algú)
▷venir-li a la boca (a algú) (v.f.), venir-li a la memòria (a algú) (p.ext.), venir-li a la ment (a algú) (p.ext.), venir-li al cap (a algú) (p.ext.), tenir-ne una per dir (p.ext.)
venir-li a esment (a algú) SV, acudir al pensament (DIEC1)
Ara, m'ha vingut a esment que t'haig de donar un encàrrec
→venir-li a boca (a algú), venir-li a la llengua (a algú), encendre-se-li la llumeta (a algú)
▷venir-li a la memòria (a algú) (p.ext.), venir-li al cap (a algú) (p.ext.), venir-li a la ment (a algú) (p.ext.)
venir-li a la llengua (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la
Li vaig dir tot el que em va venir a la llengua (EC)
→venir-li a boca (a algú), venir-li a esment (a algú), venir-li al cap (a algú)
▷venir-li a la memòria (a algú) (p.ext.), venir-li a la ment (a algú) (p.ext.)
venir-li a la memòria (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la
M'han vingut a la memòria dues rondalles més que em va explicar el meu avi
→venir-li al cap (a algú), venir-li a la ment (a algú), encendre-se-li la llumeta (a algú)
▷quedar en blanc (ant.), quedar in albis (ant.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.), venir-li a esment (a algú) (p.ext.), venir-li a la llengua (a algú) (p.ext.)
venir-li a la ment (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la
Ara, no em ve a la ment com es deia aquell personatge / No li va venir al pensament d'avisar-lo que organitzaven una festa (També s'usa amb el nom pensament)
→venir-li a la memòria (a algú), venir-li al cap (a algú)
▷venir-li a esment (a algú) (p.ext.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.), venir-li a la llengua (a algú) (p.ext.)
venir-li al cap (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la
M'ha vingut al cap que demà tens l'entrevista. Te'n recordes, oi? / És massa impulsiu i sempre diu el primer que li ve al cap
→venir-li a la memòria (a algú), venir-li a la ment (a algú), encendre-se-li la llumeta (a algú), venir-li a la llengua (a algú)
▷venir-li a esment (a algú) (p.ext.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.)
■ venir-li l'acudit (de fer alguna cosa, a algú) O, acudir-se sobtosament una idea, una proposta, un pensament
Li ha vingut l'acudit de saltar per sobre el foc i se li han socarrimat els pantalons
→passar-li pel cap (a algú), passar-li per la vena (a algú), vindre la botifarra a la boca (d'algú)
vindre la botifarra a la boca (d'algú) SV, ocórrer-li una idea a algú o dir una cosa quan ja n'és passada l'oportunitat (A-M)
Ja s'havia acabat del tot la reunió i aleshores li vingué la botifarra a la boca. A misses dites!
→venir-li l'acudit (de fer alguna cosa, a algú), encendre-se-li la llumeta (a algú)
[Val. (A-M)]