■ encendre-se-li la llumeta (a algú) O, oferir-se sobtosament a l’esperit una idea, un pensament, una resposta

Se li va encendre la llumeta i va recordar el nom de la persona que l’havia atès tan correctament

→ venir-li a esment (a algú), venir-li a la memòria (a algú), venir-li al cap (a algú)

passar-li pel cap (a algú) SV, acudir-se alguna cosa a algú (IEC)

A en Joan, li ha passat pel cap vendre’s el cotxe

→ passar-li per la barretina (a algú), venir-li l’acudit (de fer alguna cosa, a algú)

passar-li per la barretina (a algú) SV, passar pel cap, acudir una idea (A-M)

Ara li ha passat per la barretina comprar-se un cotxe nou, però no sé com ho farà perquè no té ni un duro / Sempre vol fer el que li passa per la barretina; no escolta ningú (*, R-M)

→ passar-li pel cap (a algú), passar-li per la vena (a algú)

tenir (alguna cosa) a flor de llavis SV, (tenir alguna cosa) a punt de sortir de la boca (EC)

Sempre té una cançó a flor de llavis (EC)

→ tenir (alguna cosa) a la punta de la llengua

tenir-ne una per dir SV, tenir acudits (R-M)

Si vols que t’ho digui, em cansa una mica, això que sempre en tingui una per dir / En Joan sempre en té una per dir; això fa que l’anar d’excursió amb ell sempre resulta divertit (També s’usa amb la forma tenir-ne una per explicar) (R-M)

→ tenir-ne de bones

▷ dir sempre l’última paraula (p.ext.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.), dir-ne una de les seves (p.ext.)

venir-li a boca (a algú) SV, acudir-se-li de dir (a algú) / ocórrer-se a dir (Fr, IEC)

No li va venir a boca res per excusar-se i va acotar el cap / Davant les seves amenaces no em va venir a boca de recordar-li les seves responsabilitats / Sempre diu el primer que li ve a boca; hauria de pensar millor el que diu (R-M, R-M,*)

→ venir-li a esment (a algú), venir-li a la llengua (a algú)

▷ venir-li a la boca (a algú) (v.f.), venir-li a la memòria (a algú) (p.ext.), venir-li a la ment (a algú) (p.ext.), venir-li al cap (a algú) (p.ext.), tenir-ne una per dir (p.ext.)

venir-li a esment (a algú) SV, acudir al pensament (IEC)

Ara, m’ha vingut a esment que t’haig de donar un encàrrec

→ venir-li a boca (a algú), venir-li a la llengua (a algú), encendre-se-li la llumeta (a algú)

▷ venir-li a la memòria (a algú) (p.ext.), venir-li al cap (a algú) (p.ext.), venir-li a la ment (a algú) (p.ext.)

venir-li a la llengua (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la

Li vaig dir tot el que em va venir a la llengua (EC)

→ venir-li a boca (a algú), venir-li a esment (a algú)

▷ venir-li a la memòria (a algú) (p.ext.), venir-li al cap (a algú) (p.ext.), venir-li a la ment (a algú) (p.ext.)

venir-li a la memòria (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la

M’han vingut a la memòria dues rondalles més que em va explicar el meu avi

→ venir-li al cap (a algú), venir-li a la ment (a algú), encendre-se-li la llumeta (a algú)

▷ quedar en blanc (ant.), quedar in albis (ant.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.), venir-li a esment (a algú) (p.ext.), venir-li a la llengua (a algú) (p.ext.)

venir-li a la ment (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la

Ara, no em ve a la ment com es deia aquell personatge / No li va venir al pensament d’avisar-lo que organitzaven una festa (També s’usa amb el nom pensament)

→ venir-li a la memòria (a algú), venir-li al cap (a algú)

▷ venir-li a esment (a algú) (p.ext.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.), venir-li a la llengua (a algú) (p.ext.)

venir-li al cap (a algú) SV, acudir-se-li alguna cosa a algú, voler dir-la

M’ha vingut al cap que demà tens l’entrevista. Te’n recordes, oi? / És massa impulsiu i sempre diu el primer que li ve al cap

→ venir-li a la memòria (a algú), venir-li a la ment (a algú), encendre-se-li la llumeta (a algú)

▷ venir-li a esment (a algú) (p.ext.), venir-li a boca (a algú) (p.ext.), venir-li a la llengua (a algú)

■ venir-li l’acudit (de fer alguna cosa, a algú) O, acudir-se sobtosament una idea, una proposta, un pensament

Li ha vingut l’acudit de saltar per sobre el foc i se li han socarrimat els pantalons

→ passar-li pel cap (a algú), passar-li per la vena (a algú)