amagar el cap sota l’ala SV, perdre el coratge

En veure que potser li tocaria parlar en públic va amagar el cap sota l’ala i se’n va anar sense fer soroll

▷ amb el cap sota l’ala (p.ext.)

arronsar-se-li el llombrígol (a algú) O, tenir por, acovardir-se / agafar algú molta por (R-M, EC)

La missió que li encarregaven era perillosa; sols de pensar-hi se li arronsava el llombrígol. Val a dir que no era gens valent (També s’usa amb el nom melic) (R-M)

→ cagar-se a les calces, posar-se-li els collons per corbata (a algú)

▷ abaixar la cresta (p.ext.), arronsar-se d’espatlles (p.ext.), no tenir-les totes (p.ext.)

negar-se en poca aigua SV, descoratjar-se, acovardir-se, a la menor dificultat, veure dificultats invencibles on no n’hi ha / retre’s o considerar-se impotent davant dificultats petites (IEC, A-M)

La seva amenaça et fa témer?, per què et negues en poca aigua?; planta-li cara i veuràs com rectificarà / No et desanimis a les primeres contrarietats; no siguis d’aquells que s’ofeguen en poca aigua (També s’usa amb el verb ofegar i amb la preposició dins) (R-M)

→ ofegar-se en un got d’aigua, ofegar-se en el test de les gallines, perdre les forces, ofegar-se en dos dits d’aigua

▷ caure-li les ales del cor (a algú) (p.ext.), estar amb l’aigua fins al coll (p.ext.)

■ posar-se-li els collons per corbata (a algú) O, sentir por, acovardir-se

Quan va saber que el seu pare estava molt enfadat amb ell, se li van posar els collons per corbata

→ cagar-se a les calces, arronsar-se-li el llombrígol (a algú)

▷ tenir els collons per corbata (p.ext.)