de bona família SP, [ésser] d’una família considerada, distingida, de bona reputació (EC)

Es nota que és de bona família, perquè menja el marisc amb forquilla i ganivet

→ de bona capa, d’upa, de posició, home de recapte

▷ de bona condició (p.ext.)

de casa bona SP, dit d’una persona que és benestant

Surt amb un xicot de casa bona

→ de bona família, de bona capa, d’upa, de posició, home de recapte

▷ de bona casa (v.f.), de mitja capa (ant.)

tenir on posar la mà SV, tenir recursos suficients (R-M)

Sempre fa el ploricó quan li cal pagar, però jo sé que té on posar la mà; quan fa el pobre no te’l creguis (R-M)

→ anar calent d’armilla, portar un roc a la faixa, tenir un roc a la faixa, tenir a on agafar, tenir coure, tenir el ronyó clos, tenir un bon passar, estar arreglat (algú)

▷ tenir on posar mà (v.f.), no tenir on caure mort (ant.), no tenir trast que parar (ant.), passar la mà per la paret (ant.)

tenir un bon passar SV, tenir mitjans per a viure còmodament (A-M)

No et preocupis més pels teus fills, tenen un bon passar i bona salut

→ tenir on posar la mà

▷ mamar-se-les dolces (p.ext.)